Dins de poques hores els carrers, i llibreries d’arreu
de Catalunya, s’emplenaran de milers de llibres esperant la seva adquisició per
els ciutadans que fan, d’aquest diada, un exemple de reconeixement als autors i
al seu talent creatiu.
Aquest caire festiu es veu arrodonit per la
possibilitat de contactar, amb l’escriptor(a) de l’obra i, per uns segons mantenir
aquesta proximitat física amb l’inspirador de l’argument que ens captivarà amb
la seva lectura. En aquests segons, l’autor, ens signarà i dedicarà el llibre
com un lligam complementari entre autor i lector.
Però la meva pregunta és : quin valor li aporta, al
llibre, aquesta signatura ?.
Segurament si li preguntéssim, a l’autor, alguna
anècdota d’aquell moment de la signatura, no ho recordaria : al llarg del dia,
els escriptors(es) es desplacen a diferents indrets, on s’han anat generant
cues de lectors entusiasmats amb aquest ritual; la compra anticipada del
llibre, una estona de fer cua comentant amb el veí anècdotes, o noticies del
llibre, i/o de l’escriptor, una aproximació nerviosa fins que arribem davant
seu, una breu salutació i ens demanarà el nom de a qui volem dedicar-li el
llibre, potser inclús un comentari afalagador en aquests breus segons i, una
fotografia per immortalitzar l’acte.
Crec que hi ha un efecte comercial, al darrera, ja que
un llibre signat, no admet retorn; moltes vegades la portada ens ha sorprès,
potser el resum de la contraportada ha influït en la nostra compra o, també, hauran
estat els missatges de “44ª edició”, o “Finalista al Premi xx” reclams efectius,
però de vegades la qualitat literària es fluixa; altres vegades la imatge mediàtica de l’autor
ens fa comprar, més per qui es l’escriptor, que per el contingut del seu llibre.
Molts d’aquests llibres acabaran engrossint l’estanteria
de moltes llars; altres seran llegits, amb dedicació i, agrairem, el detall de
qui ens ha tingut aquesta gentilesa.
Al final del dia més enllà de la participació massiva,
i festiva, dels catalans haurà estat noticiable el “ranking” de llibres mes
venuts quan, aquest, no hauria d’esser l’objectiu.
El comprador ha de fer confiança a l’escriptor(a) :
que bo seria que els llibres es poguessin retornar, si no ens han convençut :
potser així podríem analitzar als autors, mes reconeguts per els lectors o, inclús,
la obligació posterior de validar, amb una nota, el que ens ha semblat ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada