Ara han estat els papers de Panama que ha posat en
entredit un seguit de personatges públics coneguts; molts d’altres hauran
passat inadvertits per la seva manca de rellevància o coneixement públic.
De tots aquests la majoria ha respost adequadament;
molts han reconegut l’existència d’aquests comptes (millor dit la seva
titularitat, o implicació), que no les dades dels moviments.
Caldria situar-nos en el període de fa vint anys i
valorar, en aquells moments, les situacions personals : molts d’ells van ser
assessorats a fer-ho i, segurament, si no els haguessin venut tant bé el
producte a lo millor no ho haguessin fet.
Però dins d’aquesta munió de dades insòlita, també si
poden amagar transaccions reprovables, i per tant es un deure del equip que
gestiona aquesta informació, de fer l’anàlisi amb molta cura, evitant prioritzar
la noticia ver la veritat.
Però independentment d’això no hem queda clar com un
despatx d’advocats, amb clients d’alt nivell, no tingues uns controls de
seguretat, o d’accés als arxius, mes sofisticats, o que guardes documentació de
tants anys mes enllà dels que, reglamentàriament, o per costum son els
habituals.
Panama, pot ser un dels països mes afectats en la seva
reputació, però molts altres països/paradisos haurien de reorientar aquests
espais i evitar l’efecte crida que pot suposar.
L’economia sempre va per sobre de la política : tenim
un mon globalitzat econòmicament, però gestionat per normes i lleis pròpies de
cada país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada