El passat dimecres vaig estar al supermercat “Condis” al igual que fem, habitualment, en
les compres d’alimentació i subministraments per a la llar. Ja, des d’aquell
dia, tenien les roses guarnides amb la bossa, i l’acompanyament d’una branca de
blat, per la diada.
Com passa amb la fruita fresca, les flors estaven mig
tancades esperant que, en els dies que restaven fins el dissabte, s’obrissin i
estiguessin amb la millor presència.
Ben col·locades, amb el seu preu i codi de barres, i
en un lloc preferent ... estaven ubicades per a ser agafades, al igual que
estires del lineal, una llauna de sardines o, el pot de detergent.
No crec que aquest sigui l’objectiu de la festa,
situant-la en l’àmbit merament comercial; penso que darrera de cada rosa regalada
hi ha d’haver un sentiment sincer, un reconeixement a la tasca d’estimació a la
dona, germana, mare o sogre ... i cuidem molt aquest afecte, especialment, si
les tenim a prop.
La meva diada de Sant Jordi esta vinculada a fets relacionats
amb els meus pares : la de 1986 quan el meu pare va caure, en aquest dia, al
carrer primer símptoma del cor que, mesos després, va esdevenir en la seva mort;
la de 2007 coincideix amb la data de la mort de la meva mare uns minuts després
de que li deixes una rosa.
Per això m’agradaria que demà fos una ocasió de
retrobar aquest ambient col·lectiu i de compartir, aquesta diada tant especial,
amb una rosa virtual, imaginativa, cap als meus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada