El vell continent, que ha estat el gresol de les
cultures clàssiques, esta patint una massificació turística, i migratòria tal
com veiem, de vegades, a Barcelona.
Aquesta massificació, i les conseqüents molèsties
allunyen ,al ciutadà que hi viu, a altres indrets amb mes facilitats,
comoditats i serveis per a viure.
Aquest desplaçament dels residents habituals es aprofitat,
per a nous comerços i establiments, per a anar progressivament avançant cap a
un canvi substancial dels barris antics.
No cal dir que casos, com el de la Barceloneta un
barri amb personalitat pròpia, ham anat esdevenint un feu d’empreses de lloguer
d’apartaments turístics i, els residents mes antics, s’han vist perjudicats per
el soroll i molèsties de turistes que hi estan uns dies, i que no valoren el
descans dels veïns més propers.
D’altra part sembla que tampoc hi ha una imatge pròpia
de cada indret : estem globalitzant-nos en tots els sentits, i botigues i
marques d’arreu s’instal·len a diferents països, i cuines de diferents indrets
guanyen terreny, a la cuina autòctona.
Cada vegada hi ha més un tipus d’establiment enfocat
al turista, com si aquest fos un element més del nostre paisatge (souvenirs,
marques de luxe, creueristes...); cal mantenir els valors afegits que tenim, perquè
puguem continuar gaudint del seu favor.
Catalunya i Balears també han esdevingut, a més, com a
indrets de disbauxa (Magalluf, Lloret de Mar, Salou ...) on sembla que tot
estigui permès.
Sinó som capaços d’incentivar la pervivència d’establiments,
i edificis, propis de cada indret, de valorar la nostra cuina, tradicions i
formes de fer, i de formar professionals amb vàlua, podem perdre part de la
nostra identitat mes autèntica.
Per això caldria ajustar el nombre de turistes als que
realment poden atendre les nostres ciutats i carrers, als serveis que oferim, fer-les
mes habitables i sostenibles, i compaginant-ho tot amb la vida diària dels
ciutadans locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada