No voldria que, aquest
autoanàlisi, fos com una espècie de dafo normalitzat; al contrari, m’agradaria
dir-vos el com hem veig ara, i com m’he vist.
Soc conscient de que,
la meva base de noi era bastant feble; ara, amb els pas dels anys, crec que hi
havia mancances socials/emocionals, i/o habilitats no desenvolupades i,
m’aventuro a intuir, que podrien venir per problemàtiques familiars de la meva
avia i del meu besavi alacantí.
Del meu pare vaig
aprendre dues coses importants que he intentat seguir : a treballar i a ser
bona persona.
Professionalment van
encertar els professionals que descobriren, en mi, capacitats numèriques i, per
tant, facilitar-me la identificació amb un futur professional proper a la
comptabilitat i l’empresa..
Però realment la
mancança mes important que he trobat es la falta d’un entorn familiar, i
professional, on recolzar-me. Familiarment he trobat a faltar la meva germana
que va néixer sense vida, que hagués aportat frescor, un punt de vista complementari, i la persona en
qui poder expressar i explicar moltes coses; els cosins, tampoc han estat
propers i encara, avui, es difícil la meva relació amb ells. La resta de
família més propera ha estat reduïda (un germà, un fill, uns tiets per part de
mare, dos germans del meu pare, una cosina per part de mare, tres cosins per
part de pare ...)
Per tancar el tema
professional he de dir que el meu pas per “Interroll”, va esser un fracàs amb
majúscules, amb una responsabilitat, situació e inexperiència, fruit de la
joventut, i que m’ha marcat durant molts anys. Per contra, he tingut
satisfaccions en l’auditoria, on hi vaig entrar amb pinces en el Registre d’Auditors,
però que m’ha servit de creixement, en molts aspectes.
Després de l’etapa a
Interroll (uns 19 mesos), vaig reincorporar-me al Banco Exterior, on he estat
de forma continuada fins la meva pre-jubilació al BBVA, entitat que va absorbir
a l’anterior; a partir d’aquesta finalització laboral han aflorat un fons d’emprenedor, amagat durant anys, i
que hem va limitat possibles noves iniciatives.
També recordo, com a
molt positiva, la meva etapa a la Jove Cambra de Sabadell, tant a nivell de
relació, com de desenvolupament propi.
He treballat sempre,
en el banc, ajudant al client i, al llarg d’aquest anys treballats, n’estic
satisfet. He de manifestar que en tots els anys no he estat venedor bancari i
la meva vessant comercial, de vendre productes o serveis, haurà estat una
incògnita.
Tampoc he tingut
ocasió ni persones que els hi fes confiança com per compartir negocis o
activitats En aquest sentit hem quedo amb una sensació de “desaprofitat”.
Soc un entusiasta
d’escriure, del relat, de la recerca familiar i de la història local; estic orgullós
d’haver ajudat a unir lligams, i activitats, amb els Monés, els Giner, els
LLeal, i a conèixer més la branca dels Pla Carreras; m’apassiona el col·,
especialment de paper antic ...
He desenvolupat, en
aquests darrers anys, un bloc en el qual he anat relatant coses , situacions i
pensaments envers temes diversos al igual que s’han publicat una trentena
d’articles meus a diverses publicacions.
Soc catòlic; la meva
fe es la dels meus pares; no he aprofundit en el coneixement de les
escriptures. Les meves creences hem fan sentir mes a prop d’un cristià de
carrer; com diuen per Osona : ser sermó curt i de taula llarga, que traduït
diria mes de fets que de paraules.
Políticament sempre
he estat a la democràcia cristiana, amb Unió, des dels moments històrics en que
era el segon militant de Sabadell. Si en vaig sortir-ne va ser per
discrepàncies i, perquè, tenint un bon perfil de gestió, mai hem varen proposar
de fer cap tasca activa.
Soc conscient de que
el meu caràcter hem pot haver tancat portes; el meu grau d’autoexigència el puc haver traspassat a
altres persones i no sempre haver estat ben entès. Un dia l’Antoni Boleda va
dir que jo era un bon segon, un organitzador ... excloent la meva vessant més
comercial (mes de lideratge o d’iniciativa), de relació o empatia.
Estic content de ser
una persona honrada, honesta; gestor dels recursos obtinguts del meu treball i
de la herència dels meus pares, espero poder traspassar aquests estalvis, propis
i rebuts, a la Concepció, al meu fill i nets.
Amb la Concepció he
trobat aquest equilibri personal, emocional i d’estimació, que compartim des de
1999; aquesta anys al seu costat m’han permès descobrir moltes coses,
apreciar-les, i gaudir-les conjuntament, amb en Jordi i la Nuria; els nostres nets
aporten aquesta visió en profunditat i, el veure’ls créixer, es tota una
alegria.
El meu germà Josep ha
estat sempre al meu costat, i hem sap greu de no tenir mes moments per a
coneixe’ns; en la gestió de la malaltia de la nostra mare, sempre va tenir una acció
honesta, clara i afavoridora de mantenir les millors condicions de vida, en una
malaltia que ens va agafar de sorpresa, i que es la mes inhumana, perquè ens fa
perdre la nostra capacitat de relació, la nostra memòria, i els nostres
sentiments. Per això aquest post ha estat penjat el dia del seu aniversari.
Felicitats i gràcies Josep.
Del meu pare s’acompliran
els 30 anys de la seva mort, en els propers mesos; fa trenta anys, no era
conscient de la feblesa del seu cor, ni de la seva gravetat. Vaig notar molt la
seva falta i, en els anys següents vaig anar perdut, fins a sobreposar-me poc a
poc.
El meu fill Feliu continua
essent l’orgull i mirall; amb els nets, i la Eli, formen la família idònia per
a esdevenir uns pares que recolzin el creixement dels nets.
He tardat molt a
esser conscient del que hem passava, quasi tota una vida; per això hem satisfà
que el Feliu no hagi heretat aquestes limitacions emocionals i de relació. M’he
“auto fet”, interiorment i exteriorment; segurament amb una estructura interna
sospesada en uns principis, que he anat qüestionant, avançant, dubtant moltes
vegades, arrauxat en altres...
Cada matí intento
llevar-me amb quelcom mes que aprendre, de fer, de gaudir, per compartir i espero que aquest ànim, hem continuï
acompanyant.
No vull acabar sense
un sincer penediment, en aquelles coses que us hagi fallat o no arribat
Gracies a tots, als
de recolzament per estar al meu costat, als altres per tot el que meu ajudat a
aprendre, a fer-me gran, i a continuar vivint ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada