Estem assistint a un boom dels salons de “còmics” : el
propi que porta aquest nom i, el del “manga” una varietat japonesa que també.
té els seus adeptes.
El Saló del Còmic, en la seva 34èna convocatòria, va tancar ahir les seves portes i haurà estat ubicat en dos pavellons, de Fira Barcelona
a Montjuic.
El còmic actual ha esdevingut, cada vegada més, un
seguit d’herois i personatges fantàstics que s’adrecen a un públic jove,
cercant noves aventures molts d’ells, amb campanyes publicitàries de fort
impacte.
Els que potser, per edat, tenim uns anys hem gaudit i après
les nostres aventures, i somnis, amb en “Tintin” reporter aventurer i en Milú el seu gos,, amb un dibuix i relat propi, on a les seves vinyetes, ens portava a la Lluna, a l’Africa, o altres indrets on calia
descobrir intrigues, amb l’ajuda dels seus ajudants, i també de "Asterix", ambdos representacions del cómic europeu.
Al seu costat, un mític TBO, o “Cavall Fort” ens han
ajudat a descobrir a traves de les seves vinyetes, aventures i personatges,
curiositats i passatemps, mes assimilables al mon que ens va tocar viure. Al
record venen capçaleres, com “Capitán Trueno”, “Hazañas Belicas”, “Roberto,
Alcazar i Pedrin”, “El Guerrero del Antifaz”, “Goliath” o “Crispin” ... d’un
format rectangular molt característic i que, encara a moltes llibreries de vell,
es fàcil trobar-los. Tot cal emmarca-ho en una època : vistos amb els ulls d’ara
...
No voldria deixar de mencionar el treball dels il·lustradors
catalans en el disseny de molts àlbums de cromos de l’època que ens permetien conèixer,
animals del mon, tribus africanes, o indrets i curiositats del mon... d’un mon
on encara la televisió no s’havia generalitzat.
Cromos que intercanviàvem i aconseguíem emplenar l’àlbum
com una conquesta, un objectiu que a vegades costava: l’intercanvi a classe, o
la compra al Mercat de Sant Antoni eren elements propis per cercar l’objectiu
final. Alguns d’aquests àlbums també estaven patrocinats per “Nestle” i d’altres
establiments i/o marques.
No voldria finalitzar sense fer un ressenya, i
reconeixement , a en Isidre Monés Pons i, amb ell, a molts altres professionals
que han fet de la il·lustració la forma visual de fer-nos entendre el mon, d’
obrir la imaginació i de posar color a una època de grisos. Per tant cal
reivindicar un estil, una escola catalana de dibuix i d’afavorir un saló
equivalent per posar en valor, aquesta tasca.
Gracies a tots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada