La mort d’en Miquel de la Quadra-Salcedo,
m’ha recorda’t els anys en que, a Argentaria (ara BBVA), n’havia estat l’entitat
capdavantera; sempre teníem, a la sucursal, fulletons relatius a les noves convocatòries
encara que, a Catalunya, no ha tingut mai el ressò ni la difusió d’aquest
programa educatiu internacional.
La noticia m’ha recordat també una altra
persona com va ser en Felix Rodríguez de la Fuente; ambdós, nascuts amb pocs anys
de diferència, amb unes simbologies que mereixen un comentari conjunt.
En Felix Rodríguez, havia nascut el 1928; va
morir, amb 52 anys, en un accident d’avioneta a Alaska, on estava rodant nous
episodis, de les seves series divulgatives d’animals; metge de professió, els
seus coneixements del mon animal, el van fer especialitzar-se i, per mitjà dels
seus articles en premsa, va arribar al mon televisiu, on va destacar per series,
entre d’altres, com “El Hombre y la Tierra”, afavorint el coneixement dels
habitats de la fauna existent a Espanya, i ajudant a preservar algunes especies,
greument afectades de desaparició.
Home carismàtic, amb un to de veu singular,
descriptiu, que transmetia aquesta curiositat aventurera... ; crec que molts,
per mitjà de l’entitat Adena, pionera a l’estat, ens va captivar d’aquesta inquietud
i va posar l’arrel per a la conservació del medi ambient, solatge de la nostra
generació.
Compartien, amb en Miquel de la Quadra,
aquest carisma aventurer, inclús, en la seva indumentària i presencia física,
un sentit natural d’explicar i de fer encuriosir d’una forma planera, de
transmetre...
En Miquel de la Quadra, reconegut atleta i
periodista, va ser de la Ruta Quetzal la seva figura emblemàtica; al llarg dels
anys, les diferents expedicions, han refet rutes, camins, descobriments, i
sobretot recuperat pons i convivències mes enllà de l’estricta visita dels seus
participants.
El relat de cada una de les edicions, és
una aventura de coneixement, de descobertes i de compartir. Molts dels
participants reconeixeran aquesta pèrdua ...
Relats i referents en el temps, vides
viscudes amb sentit, al 100 per cent, com les recordarem ...
PD. No volia deixar de fer aquest post,
encara que el bloc finalitzarà amb una inserció de mes de les programades ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada