Gracies President Tarradellas

S’acompleixen els 25 anys de la mort del President Tarradellas que, el temps, li donarà la vàlua de la seva transcendència, en el seu retorn; però també del que representava en un moment difícil però, amb politics, que tenien, uns punts de mira, molt mes enllà del tacticisme e interès partidista.
Nomes vaig estar, en una ocasió, en una recepció al Palau, on ell ens va rebre a una representació de la Jove Cambra de Sabadell; el recordo com un home corpulent, una d’aquelles persones carismàtiques, amb to de veu i una personalitat fortes.
Al llarg de la seva Presidència, va posar els eixos del que seria la Generalitat : quan arriba a Barcelona només porta al darrera el seu títol de President, mantingut durant molts anys en la tranquil·litat de l’entorn francès de Sain Martin le Beau; de ben segur que, per els historiadors, la seva personalitat i treball, deixen llums i ombres, però ningú li traurà la seva entrada a la historia de Catalunya.
Difícilment podríem entendre la Catalunya actual, sense el retorn de Tarradellas; el que no es pot comprendre es el silenci que se’n ha fet i recordem amb molta mes presencia mediàtica els aniversaris de Presidents anterior com Irla, Companys o Macià. L’actitud de la Generalitat, en aquests dies, demostra la manca de sintonia de Ciu, i en Tarradellas
Però en Tarradellas també va estar vinculat a la família Monés a través del meu Antoni Monés, amb qui va tenir una amistat personal, fruit de la seva coincidència a la Diputació., l’un com a President i el meu tiet com a Vicepresident