Avui hem enterrat a
l’Esteve, 95 anys; el recordem, i el recordarem, primer al costat de la seva muller
que va morir fa uns anys, i desprès sol, assistint a la missa de la Parròquia,
fins als darrers mesos.
Sempre ens havia
tingut una certa simpatia, mes enllà del seus rodolins, que ens regalava a la
sortida de l’església, i d’un aperitiu als que durant alguns anys ens apropàvem
el dia següent, a Nadal, a l’església de Palaudaries, en una època en que l’església
tenia uns forats i escletxes, fins a la seva restauració.En aquests 15 anys que portem visquem a Lliçà hem tingut ocasió de conèixer a persones, d’una vàlua personal i personalitat, que tenien un tarannà obert a tothom, i que en altres indrets haguessin estat reconeguts a nivell ciutadà.
Recordo a en Ninet Nadal, amb la seva perruqueria d’homes (on hi varem estar un temps al local veí, la Maria de missa, una persona amb gran vitalitat i ganes de viure, l’Esteve …
Avui en dia, s’ha imposat una família virtual amb qui comparteixes mil i una incidències del dia a dia que no aporten, mes enllà del tràfec i el neguit en contestar i estar totalment connectats…
La família per a mi ha de fer emocionar, i això es possible quan el contingut de la conversa esdevé gratificant i ens aporta quelcom de positiu
Gracies Esteve
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada