Ara, pot tenir una nova vida : una associació de la Garriga esta estudiant la seva reobertura, amb la proposta de que l’edifici aculli mes nivells educatius, adaptats al projecte educatiu dels nous promotors, totalment privats.
En aquests moments en que s’està estudiant la proposta, i per tant pot tenir diferents entrebancs i tramitacions per les administracions que hi intervenen (local i ensenyament) i per tant pot tenir una demora, i encara els propis interessats no n’han fet la presentació publica del projecte que volen assolir, no correspon fer cap mes comentari que desitjar que arribi a la seva finalització i es pugui gaudir d’un nou equipament.
Però el títol del post, va per un altra tema : i es el de la polivalència dels edificis. En un moment en que hi han grans desajustos demogràfics i poca inversió, els equipaments que tenim tenen unes limitacions greus per passar d’una a altra utilitat.
De sobte no tenim un centre de dia a Lliçà, però teníem un edifici buit (que aquest any ha estat una solució provisional al segon Ies; l’edifici dels Galliners també ha hagut de fer-hi inversions per adaptar-ho a centre juvenil (ara reubicat a la Biblioteca). Per contra els edificis escolars nous no gaudeixen d’aïllaments ni climatització per atendre el calor dels estius, i en els mesos de juny i setembre, hi han problemes de temperatures.
Ara estem en moments en que les inversions escassegen i per tant cal pensar en la polivalència dels edificis, fomentant unes construccions obertes, però compartimentades amb mòduls pladurats, que s’adaptin a les necessitats de cada moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada