Gracies Mossèn Ricard …

Llegeixo, avui, l’escrit que ens has adreçat, a tots, en el suplement local, del full dominical, d’aquest diumenge.

Sincerament, les paraules que sobresurten en aquesta valoració, ràpida, son d’agraïment i reconeixement,  de aquests quatre anys que han passat molt de pressa. Hauran estat moltes homilies, reflexions, petites idees que ens han omplert i/o ofert, a l’eucaristia, al despatx, a la plaça, o al carrer.

En aquest període has tingut ocasió d’obrir el banc d’aliments que, inicialment va estar al casal parroquial i ara al carrer de Sala Ambròs, i que permet la distribució d’aliments, amb una funció social, que es complementa amb el rober de Càritas; hi han hagut altres fets que deixaran empremta, i que formaran part de la petita història parroquial d’aquests anys.

Al cartell que hi ha davant de l’entrada de l’església diu que l’any 1014, és la primera referència que teníem com a parròquia : son 1000 anys exactes en que gent d’aquest poble va començar a donar i a fer tangible una història, un compromís; al llarg d’aquest anys hi ha hagut un testimoni permanent d’aquest compromís i, a la vegada, l’església ha estat el referent dels moments més importants de la vida de cadascú, i entre tots hem d’intentar que ho continuï éssent

Al mateix dia de Sant Pere, quan al finalitzar la missa del diumenge, vaig fer-te avinent la meva felicitació, amb el full a la mà (de la impressió de la noticia al web del Bisbat), ho feia amb el meu millor desig : jo que, professionalment he treballat en una entitat bancària i he passat per diferents pobles, he agraït conèixer nous indrets i persones, noves realitats, que formen part de les vivències que vas adquirint.

Lliçà d’Amunt formarà part de la teva vida i vivència : moments durs amb la malaltia i mort del teu pare; d’altres, com dius, alegres en els moments dels sagraments i dolorosos en l’adéu de membres de la comunitat : tot un reflex de la dura realitat del dia a dia. Anys que també han estat difícils econòmica, i socialment, per a moltes persones i veïns que. malgrat la voluntat i recursos disponibles, no poden arribar a les necessitats de tothom.

Has estat el Mossèn que ha portat aquesta serenor, desprès de dues situacions patides per la parròquia, que han desencisat persones i esperances i que, difícilment, han creat comunitat. Segur que ens cal canviar moltes coses però, primer, cal que ens en adonem. Penso que a l’església hi continua havent persones i cors als quals tornar a parlar de coses importants, de valors, de fe, d’esperança; estem saturats de tanta hipocresia, de missatges consumistes i de satisfaccions immediates, i es fa necessària la teva aportació, i el teu tarannà.

Ara, en aquesta nova experiència, nomes vull desitjar-te el millor : que puguis rodejar-te de persones i d’un equip que, mantenint la flama de la fe, encara pensin que és possible fer coses i de transmetre un missatge més clar, més definit i menys limitat, a la vegada que formar una comunitat activa, implicada a la societat i exemple, i motor, per als demés.

M’agradaria que t’emportessis el millor del que has viscut i de les persones que has conegut; tant de bo, et pogués dir que som un exemple, però ens queda molt per reflexionar

Amb tot el meu respecte i ànims.