Reflexions a l’entorn de dues xarxes d’establiments : Expo-mobi i Fotoprix

En les darreres setmanes, aquestes dues cadenes de distribució, han estat al mitjans . la primera, per el tancament dels seus establiments, i la segona per una sotragada, de la qual esperem se’n surti.

Ambdues son casos que ens permeten reflexionar, de forma general, d’un comerç que ha patit un revulsiu : d’una part la irrupció de centres especialitzat, amb una forta capacitat de captació i atreure a la clientela, i la segona un combinat d’aquesta i un evident canvi d’hàbits o de comoditats.

Però voldria matisar els elements que se’ns en van amb la pèrdua de xarxes d’establiments com aquests  (i ho faig amb caire genèric) :

a)      Aquestes xarxes tenen una distribució coherent dins el territori, adaptades a les necessitats de cada zona i amb una bona cobertura de transport serveis postvenda.

b)      Al darrera hi ha un assessorament especialitzat, fruit dels anys d’estar oberts al públic i del coneixement del producte.

c)       Hi ha una voluntat de compartir poble : de col·laborar i donar suport a les activitats socials i culturals, i amb la implicació ciutadana.

d)      Hi ha una generació de llocs de treball a nivell local, la consolidació d’aquests, i el manteniment d’una activitat econòmica local continuada, imprescindible, per dotar al municipi d’una autonomia, en l’adquisició de bens i serveis.

e)      Es genera una confiança : una continuïtat en el tracte, que es renova amb compres posteriors, una garantía que es transmet de la qualitat del producte, i amb el tracte personal.

Les grans marques han optat per un servei que l’entenem a la inversa : amb un numero molt limitat de botigues (situades estratègicament i amb bones comunicacions) opten per atendre a tot el públic; per tant si vols un producte, has de fer el kilòmetres que siguin.

El comerç hauria d’estar al servei del client, no el client al servei de las grans cadenes comercials ...