De vegades sobta trobar reclams publicitaris, o
informacions als aparadors, o en altres
indrets públics amb errades ortogràfiques, tant si estan en català com en castellà.
Personalment, i si tinc una certa confiança, acostumo a comentar-ho amb un afany mes pedagògic,
que recriminatori.
En altres ocasions, han estat errades d’ubicació : per
exemple, una gran empresa posava el nom d’un poble en un altra comarca que no
corresponia; al cap d’uns dies de la meva comunicació ho havien corregit.
De vegades es curiós, que, al llegir la paraula o frase
mal escrita, el propi cervell identifica que hi ha quelcom de diferent, quelcom
que ho fa “raro” de llegir; es, llavors,
que una lectura reposada, ens ho fa veure.
No es que tingui una persecució envers aquest tipus de
fets, sinó fos per el mal exemple que representa per a altres persones: si jo
veig mal escrita una paraula (perquè el català te dificultats entre el que es
diu i com s’escriu), puc donar-la per bona la paraula del aparador i reproduir l’errada.
Per exemple viatge/viatge, davant/devant ...
En molts casos haurien d’esser les empreses de retolació,
dissenyadors, impremtes i copisteries que, al veure-hi irregularitats ortogràfiques
fessin el comentari de la seva correcció.
Si hi han sancions, per no retolar en català, potser també
ni hauria d’haver per escriure-hi incorrectament, perquè també es una manca de
respecte al idioma, una i altra
infracció.
El idioma esta escrit al diccionari, però també al carrer
…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada