Els fets d’aquesta setmana que hem
viscut al moment, i en directe, a la veïna França, ens apropen a una realitat on encara ens queda molt per
fer, per comprendre, per escoltar, i per trobar-nos.
Cada realitat, fet cultural, forma de fer o d’expressar-se es correspon a
un indret, a una historia de generacions que ens han fet diferents : la
globalització ha fet que, aquesta diversitat,
hagi de compaginar-se en països amb característiques molt diferents (alguns
més oberts i receptius, i d’altres amb cultures arrelades, que no afavoreixen
la seva evolució); a nivell de la pròpia societat, hi ha sempre una convivència
basada en el respecte i el tracte personal : a la botiga, el treball o l’escola.
Però, de vegades, els governs han d’adoptar decisions, que impliquen interferir
i que, segons el moment, poden provocar reaccions adverses, efecte que es
magnificat per les xarxes socials al igual que, determinats grups, poden
pertorbar la convivència pacifica del dia a dia, amb la força de les armes.
Ara, el meu pensament, esta a Paris;
m’agradaria identificar-me amb algun dels milers i milers de persones,
dolgudes, impactades, properes a les persones que ho han patit, i senzillament
en silenci : ser-hi.
Aquesta es la nostra millor participació, sense dir res, senzillament fent
costat i donant recolzament ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada