Parlant del llibre “El negocio de la comida” de Esther Vivas… (I)

El passat 30 de desembre l’Esther, va comentar el seu llibre a 8TV, arran del malbaratament del menjar que es produeix  (el qual ben gestionat podria atendre les necessitats del doble de la població mundial actual) però que, avui en dia encara, hi han molts  milions de persones que no en poden gaudir. Aquesta reflexió, que es punyent, ens fa pensar sobre la quantitat o part d’aquests aliments, que al nostre entorn mes proper, es malbaraten.

Però m’agradaria aportar un punt més de reflexió :

a)      Hi han molts aliments que s’elaboren amb excés (el pa…) o amb poques referències i que després no es poden reaprofitar

b)      Aliments frescos recollits en origen encara sense madurar, i que son sotmesos a desplaçaments, canvis de temperatura i, per tant, no s’aprofiten al màxim, ja que al dia o de pocs dies s’han deteriorat i perdut les seves propietats (fruita, amanides …)

c)       Envasats de grans superfícies que no sempre s’ajusten al nombre de persones de la família, i en queden restes que als pocs dies, ja no son tan atractius

d)      Productes que tenen dates de caducitat properes (ous, iogurts …)

e)      Parts de l’aliment que son poc atraients (fulles de l’enciam mes externes…), i els destruïm

f)       Productes amb un envasat, que no s’ajusta a les necessitats familiars.

g)      Poca afició a congelar les restes de menjar cuinat

Cal remuntar-se, uns anys, per veure que a les masies, i als pobles, el grau de rebuig era molt inferior i les sobres, del menjar, per a fer nous plats (croquetes, carn d’olla ...) o s’aprofitaven per al bestiar de corral, i les verdures, hortalisses, i fruita es collien, segons les necessitats.

Hi ha un altra malbaratament que es va comentar a l’entrevista amb l’autora a, i es el cost de transportar certs aliments d’indrets llunyans (especialment el peix i marisc)

Una solució : els productes Km. 0, però ja en parlarem demà …