Just, aquesta
setmana, va ser la festa de Sant Julià que vaig comentar el dimarts dia 6, on vàrem
comptar a la Missa, amb la participació d’anteriors mossens (que havien estat
titulars a la parròquia) d’altres, que son nascuts a Lliçà, i d’altres Mossens,
als quals els hi agraïm la seva visita.
Ser Mossèn, avui
en dia, és tot un compromís, i ho valorava interiorment, desprès de saludar-los,
en una trobada informal, a la finalització de l’eucaristia solemne i que hem va
produir aquesta reflexió que vull compartir :
a)
Després
de la festa, de la part mes compartida, de saludar a un i altre, el Mossèn,
retorna al seu lloc d’estada, on moltes vegades li tocarà preparar i fer les
tasques habituals i logístiques pròpies d’una casa, sempre que no tingui un
recolzament extern, o ho comparteixi aquesta tasca amb altres membres de
l’església.
b)
No té
una casa pròpia, com ho entenem, ni un espai on descansar fora de la residencia
habitual, ni moltes altres coses que podem trobar habituals als nostre entorn
c)
Ha de
viure en una comunitat, a la qual ha estat assignat, moltes vegades sense la
comprensió dels seus membres, però no pot acomiadar-se com faríem la majoria de
treballadors, en algunes situacions.
d)
S’afavoreix
una solitud, moltes vegades provocada per la seva percepció com una persona que
difícilment pot posar-se en situacions familiars, d’atur ...
Tot això hauria
de comportar una crida, a la modificació de l’estatus de la vida del capellà;
al meu entendre els responsables hauríem de treballar en diferents línies :
-
Afavorir
que els Mossens que es jubilen puguin
compartir la resta de la seva vida, a la rectoria d’algun lloc on hagin
estat, on els valorin i puguin treballar adequadament; en aquest sentit recalçaria als actuals
titulars parroquials i ajudaria al seu manteniment.
-
Afavorir
que els Mossens puguin participar, com un ciutadà mes, en la vida associativa i
esportiva del poble, on estan destinats.
-
Afavorir
el recolzament efectiu dels responsables entremitjos, oferint espais on es puguin
manifestar i proposar accions i suggeriments; en aquest sentit no hi ha circuits
on el membre de la comunitat pugui aportar el seu recolzament.
-
Replantejar
l’organització de les parròquies, dels consell parroquials, de la normalització
dels comptes i la seva rendició de comptes, amb transparència i respecte total
a la comunitat.
-
Compartir
la planificació a mig termini dels objectius, obres, activitats... de forma
que, amb consens, es tingui una línia de treball coneguda, amb independència de
qui sigui titular
-
Fer
una església de carrer; obligar-nos mes a treballar en el nostre entorn
habitual.
Hauríem de trobar
normal que, en un sopar de divendres al vespre, a qualsevol espai, restaurant o
a casa, la participació del Mossèn fos normal
Si hem pregunteu
si el Mossèn ha de tenir família ? : Potser ja haureu llegit la meva resposta
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada