Aquesta obra, del
compositor Johann Strauss pare (al 1848), s’ha popularitzat arreu del mon per
ésser la peça que clou, de forma tradicional, el Concert de Primer d’Any que,
amb una impecable presentació, es una cita obligada per escoltar, veure i viure
aquestes primeres hores de l’any. Aquest any 2015, sota la batuta experta d’en
Zubim Mehta, el concert s’ha escoltat amb la perfecció dels musics e
instruments, en un indret acuradament decorat, i amb ambientacions i ballarins
que arrodonien aquesta festa.
Crec que tot el concert, i potser la marxa en especial, aporten uns elements
reflexius importants :
a)
A
l’orquestra, molts dels seus integrants tenen un currículum, més que
remarcable, però aporten el so del seu instrument al conjunt, per adquirir una homogeneïtat admirable i on el so, de tots
els instruments, es important : des del primer violí, fins a aquell músic que
intervé, en moments molt precisos. Tothom accepta que el so del seu instrument
s’integri dins del so homogeni que percep l’oient.
b)
El
director lidera amb la funció de donar l’impuls, el to personal, la
interpretació, els moments d’inici i de finalització ...; haurà estat en el
moment dels assajos, el perfilar i repetir, revisar i fer suggeriments perquè quan
l’obra s’interpreti, cada un dels musics conegui el que ha de fer, i el que s’espera
d’ell.
c)
El
públic, en el moment de la marxa, hi aporta la compenetració, la participació
amb els aplaudiments compassats, per fer que la peça esdevingui memorable.
d)
Tot
el conjunt, els detalls, fan que els que ho veiem, a distancia, ho gaudim còmodament
des de casa. Al darrera de tot hi ha hagut un munt de gent que amb ganes e il·lusió han treballat per fer-ho possible
(el vestuari, les flors, els espais oberts, el treball de muntatge, els equips
per la seva retransmissió, dissimulant els aparells ...)
En moltes de les nostres relacions de l’entorn (associatiu, col·lectiu,
d’empresa ...) ens agradaria trobar aquesta conjunció ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada