M’agradaria enfocar aquest post amb una doble vessant, parlant de productes
alimentaris :
D’una part el concepte Km.0 que crida, bàsicament, a un sentit emocional de
proximitat, hauria d’entendre’s com el conjunt de productes propis de l’entorn,
i del clima mediterrani. Certament, a pocs kilòmetres d’aquí, tenim un espai
(Mercabarna) on podem trobar de tot, i de quasi tot el mon i, en poques hores,
han pogut arribar de l’arbre o planta, fins al magatzem.
De vegades, productes propis o propers, també han estat cultivats a altres
indrets de la península i, les grans superfícies ,no sempre ofereixen la
informació deguda, mes encara quan aquests productes han estat produïts en altres
continents on ni el clima ni la composició del terra son els mes adients, i el
resultat final no sempre es l’esperat. Nomes voldria posar el cas d’algunes
varietat de tomàquets, que tenen mes presencia exterior que no pas contingut
interior.
D’altra, el que no hi ha és una garantia del procés de de desenvolupament,
des de la sembra, fins a la recollida dels diferents productes i, aquestes
tasques, estan en mans del pagès que, amb la seva experiència, sap el moment precís
el producte. Però cada vegada, i amb les ganes d’esquivar costos, alguns
cultivadors de terra, forcen la productivitat de les collites, amb productes i
varietats que no sempre segueixen l’ortodòxia, ni els temps : abonaments que
perjudiquen al medi i al subsòl, productes químics per matar males herbes … i
que, en el cas per exemple del blat, que tot s’ajunta a les cooperatives (el
ben cuidat i el que no ho ha estat), es una combinació de blats, que després
passaran a les farineres, i finalment al pa.
Per sort el pa més comú que solem menjar, cada vegada té menys blat …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada