Fa poques hores ha finalitzat, aquest congres, que no
deixa indiferent a ningú per el moviment que genera i, per les reaccions, a
favor i en contra.
Arran d’aquest fet, he recordat una noticia de fa unes
setmanes i, un pensament, respecte del propi esdeveniment.
Resumeixo la noticia que hem va sobtar; era una
persona jove que s’havia donat de baixa, de les xarxes socials, amb el següent argumentari
: les coses importants, i que es recorden, son les que es diuen personalment.
Ja, quan ho escoltava, vaig entendre perfectament la
reflexió; encara, amb el telèfon, es poden intuir i transmetre sensacions
(encara que siguin a traves de fil elèctric o per les ones) però la percepció
de conversar davant d’un altra persona, de veure-ho de copsar percepcions i
sentiments, de riure o plorar, d’apropar o abraçar-nos, de compartir allò
realment important, nomes ho entendria personalment : de tu a tu
Però es cert que, la nostra memòria, guarda amb més
intensitat el record de la conversa, que el de diferents missatges escrits per mòbil.
Es curiós també que el congres de màxima tecnologia,
recentment finalitzat, necessiti de la presencia humana, del contacte comprador
- venedor, del creador de noves aplicacions, del innovador, o del inversor, per a coneixes, i moltes
vegades aquestes trobades tenen afegitons fora de l’horari de treball on, al
voltant de la conversa i una bona taula, es poden segellar acords importants.
Encara ens cal l’encaixada de mans ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada