No havia tingut mai una coneixença amb ella, més enllà
del seguiment, als mitjans de comunicació, propi de les responsabilitats que ha
tingut; avui amb més calma, per a la reflexió, els propis mitjans fan un seguit
de reculls envers la seva activitat professional, política i de país.
La trajectòria vital de la Muriel ha estat un conjunt
de vivències professionals que li van permetre, des del mon universitari, compartir,
fer aportacions i confrontar idees, amb un jovent inquiet, en ple creixement
personal a la vegada que, les publicacions i treballs, ens refermen les seves inquietuds.
La Muriel dels darrers anys -aquesta persona que ha
anat fent forat als informatius, sense grans enrenous-, es la que ha permès a
una entitat, de llarga trajectòria catalanista, que esdevingués un element clau
en aquest procés de la nova realitat catalana empenyent, i donant un salt, a les
finalitats i expectatives d’aquell Òmnium creat fa més de 50 anys. El meu pare
va ésser, durant bastants, soci d’Òmnium i, encara, guardem al prestatge les “Nadales”
que, anyalment, es repartien; socis que, al llarg del territori, donaven suport
a les tasques culturals, de suport, i divulgatives del fet català i de les
seves manifestacions i trobades.
La Muriel no va fugir d’aquest sabadellenquisme (si
hem permeteu l’expressió, tarannà i empenta propis dels arrelats a Sabadell)
però, a la vegada, sempre que podia, li agradava passejar, escoltar i compartir
amb la gent del territori les inquietuds de cada indret.
Però, també, hi ha una Muriel compromesa, vital; aquella
que, malgrat l’edat, reivindica la serenor que aporten els anys, el compartir
amb el jovent inquietuds, divergències i, sobretot, diàleg i coincidències i,
es aquí, quan potser, molts a la seva edat, pensarien que ja cal deixar pas o
que el jovent s’impliqui, en que ella pensava que podia aportar la seva opinió,
amb molt de fons, i amb moltes vivències d’una vida molt activa.
Amb el meu record i agraïment ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada