L’honestedat i l’exemple

Aquests dies, els informatius, van plens d’aquella actualitat que no voldríem sentir : del sentit d’aprofitament, no generalitzat però si arrelat, en determinats ambients; aquesta sensació, de furgar en el passat, no deixa indiferent : ni ens hi pot deixar; tenir a l’abast uns recursos públics (o privats, en el cas d’empreses) i fer les mil trafiques directament a la butxaca o, d’altres mes subtils, bordejant els límits de la llei i de la honestedat, han fet d’aquest fet un esport nacional, del qual en tenim destacats especialistes.

Potser, no tindria aquesta sensació de burla quan s’apliqués la justícia, i els mecanismes, que tota bona organització hauria de tenir establerts, per a garantir l’aplicació dels recursos a les finalitats i objectius previstos.

La prepotència amb que, alguns implicats, s’expressen dona a entendre que el fet devia esser tant generalitzat que ho consideren del més normal.

Però potser l’efecte més pervers que te tot això és la sensació d’impunitat, de guany fàcil que arrela a la població, en general, i una sensació de que tothom hi esta ficat.

Per això l’exemple es vital : cal retornar al respecte, al treball honrat al front de les institucions i entitats i valorar els recursos públics com quelcom limitat que cal preservar i aplicar amb molt d’encert.

D’altra part, la suma d’edificis desproporcionats, de costos i manteniments alts, o sense una finalitat concreta, ha reduït els recursos, en èpoques bones econòmicament, i que ara trobem a faltar aquestes inversions.

Hem de recuperar la capacitat d’exemple de tots, i de cada un de nosaltres, com a mirall de les noves generacions; del que es pot fer i del que es correcte, d’allò que es especulatiu i pervers, respecte dels interessos generals.

Ho reitero sempre que puc : en aquests 62 anys de vida he actuat honestament; tinc uns recursos proporcionals a l’esforç de la meva vida laboral; amb això hem sento més que agraït però, a la vegada, hem queda una sensació de tristor per embrutar l’esforç col·lectiu, en benefici d’unes persones aprofitades.