Hi ha diferents
versions d’aquests proverbis, d’aquestes cites, de qui en desconeixem els autors,
però que ens reflexa la nostra realitat.
Moltes vegades
he pensat si, amb el increment de l’esperança de vida i de les condicions de
confortabilitat, hem millorat el nostre viure, i la resposta cal trobar-la en
com la vivim.
La vida moderna,
actual, atrafegada, ens sotmet a “esclavatges” i comoditats que ens ocupen de
forma passiva : la televisió, el mòbil, el cinema, els informatius, les series
de tv ... activitats que acceptem amb independència de la seva importància.
Moltes
d’aquestes activitats ens individualitzen : utilitzem la tecnologia per a fer
converses d’estona, sense un motiu, o anem a veure una pel·lícula que a lo
millor no ens agradarà, o un programa de TV intranscendent.
D’altres vegades
anem a cercar noves emocions, a indrets llunyans, exòtics ... o a cercar la
darrera atracció en algun parc temàtic... o a comprar la darrera novetat
tecnològica, o automobilística ... on hi deixarem l’estalvi de moltes hores de
treball.
La vida, en una
definició simplista, es tot allò que hi ha entre el naixement i la mort;
l’espai vital on som capaços i lliures d’utilitzar aquest espai temporal, amb
la llibertat que ens permet. La pròpia vida ja comporta limitacions, de salut,
econòmiques...
El terme que cal
preguntar-nos es com la volem viure ?, o com es la fan viure.
La vida moderna
ens ha sotmès al diner : aquell element que ens permet comprar aquells elements
que conformen la nostra vida i ens ajuden a viure-la; per a obtenir aquest
diner hi hem d’invertir unes hores treballant.
Fa 100 anys,
sense cap de les comoditats actuals, l’ambient social era molt mes directe, el
tracte entre generacions,el intercanvi de productes entre veïns, o les xerrades
familiars eren el motor de les vivències.
Crec que hem de
fer la reflexió personal, i preguntar-nos quina es la nostra resposta : com hem
viscut la vida ? l’estem aprofitant ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada