La trobada de la nostra vida ...

Ahir un grup de prop de 50 companys, del curs de quart de batxillerat (de l’Escola Pia de Sabadell que havien finalitzat estudis el curs 1967- 1968), ens varem aplegar al mateix centre, per a fer-hi una visita i, desprès, un dinar plegats; varem poder comptar amb l’assistència del Pare Conrad (en aquells moments escolapi), del Pare Balcells, que havia estat Director i del Senyor Ventura (que des de Secretaria de l’Escola, gestionava el dia a dia).

El cert es que, a mida que s’apropava el dia, sorgia un cert neguit respecte de veure’ns, al mateix lloc, amb la perspectiva temporal que dona el temps transcorregut; ara, quasi tots, estem entre les pre-jubilacions, o les jubilacions, en aquests propers anys. Per tant, la distancia temporal que ens separa entre la darrera vegada que vam sortir com a alumnes i ahir, es una part molt important de la nostra vida laboral, familiar, personal, professional ...

El primer moment de la trobada va ser força engrescador i, la tasca magnifica d’en Just transmetent-nos el seguiment, la localització de nous companys, i l’engrescament previ va fer que, ens hi trobéssim molt be.

Tinc poques fotografies de la meva estada a l’Escola Pia, llevat de dues o tres de la meva Primera Comunió; crec que devia ésser un, d’aquests nois, dels que ara hem posaríem una etiqueta, o una disfunció educativa, i aniria de psicòleg ... Amb el temps he reconegut algunes mancances emocionals que han influït en la meva vida posterior, però de, i a, l’Escola Pia hi vaig trobar aquells elements sobre els quals he forjat la meva personalitat i el meu caràcter; recordo que, quan vaig finalitzar el batxillerat, no tenia clar el que volia fer o on encaminar els estudis; els meus pares, amb la millor intenció, hem van fer un test (a un metge de Barcelona, que el conservo al igual que un altra de l’Escola Pia), i el resultar era que tenia habilitats numèriques i, amb aquest criteri, vaig continuar a l’Escola de Comerç de Sabadell, sis anys més la meva formació acadèmica..

De la visita a l’Escola Pia, remarcar que l’edifici conserva la carcassa -el skyline-, igual que fa 50 anys; per dintre i, aprofitant que era el dia de portes obertes, un sorprenent bullici, classe a classe, amb docents joves, en cada un dels racons de l’edifici. Desprès de la visita a l’església, lloc que formava part de la nostra jornada a l’Escola, ens varem anar repartint fins a retrobar elements i llocs que connectessin amb aquells anys (les escales, amb el mateix perfil i baranes, la cuina i menjador, els llocs que havien estat habitacions quan els pares escolapis hi vivien, o on hi havia al internat ...). Recorregut emotiu, pausat, compartit amb anècdotes ...

Si que vull remarcar que els nois i noies, alumnes actuals del centre, ens miraven perplexos però, a traves de la seva mirada, intuïa que estaven contents i orgullosos don estan estudiant, anant de classe en classe, amb la naturalitat de qui fa seu, el centre.

Del dinar, especialment les paraules d’en Conrad, una persona a qui mai agrairem la sort d’haver-lo compartit com a tutor, i dient “... cal formar-nos per a cada nova etapa de la vida ...” i, ara en el millor moment, i ens tocarà compartir-ho amb les limitacions pròpies de l’edat.

A tots ens ha quedat un regust de continuïtat i segur que hi hauran noves retrobades ...

Crec que el llenguatge de les emocions i de les percepcions no te paraules ... per això l’abraçada emocionada amb en Just al finalitzar l’acte, diu moltes coses ...

Gracies Just per fer-ho possible.