Ahir vaig estar,
a Igualada, visitant el barri del Rec i les botigues temporals que, dues
vegades l’any, ocupen naus industrials inactives (la majoria del segle XIX), i
que son un espai idoni per a aquest esdeveniment.
Ja hi havia
assistit, a la darrera ocasió, en dissabte però volia veure-ho amb mes tranquil·litat,
ja que el dissabte hi acostuma a haver-hi molt mes de públic del habitual, i
els carrers estrets i els espais es fan petits.
El primer que
sobta es que en el recorregut de les diferents naus/marques comparteixes espai vial
amb altres tallerets e industries que estan en actiu i, per tant, es una
barreja o complementarietat de persones, vehicles i d’anades i vingudes.
Aquesta mateixa
complementarietat s’ha fet palesa en aquesta edició amb l’aportació d’ofertes,
i difusió d’activitats comercials, del centre d’Igualada, que en anteriors
ocasions s’havien queixat de que, la majoria de gent, mes enllà de les compres,
no gaudia dels recursos i oferta comercial que si oferia, atenent el volum
important de gent que s’apropa el REC.
Al llarg de l’observació,
he vist persones amb bosses, de vegades amb quatre o cinc, anant d’un indret a
l’altra, uns tafanejant, d’altres adreçant-se directament a la marca precisa,
en un recorregut identificat i fàcil de seguir.
La decoració dels
espais, es efímera, moltes vegades es encertar en la reciclabilitat d’elements
que cobren una nova funció : un palet, una taula antiga del propi edifici, o inclús
elements arquitectònics del immoble que son reforçats per la presencia de vida …
Hi ha una
consolidació del model, del format, de les marques conegudes que hi aposten amb
la seva presencia, un públic engrescat que be d’arreu, i una aposta de conjugar
el treball públic i privat, de les administracions i de les empreses perquè
sigui una realitat.
En altres indrets
també provinents del tèxtil, la pressió Inmobiliaria va fer desaparèixer
edificis fabrils, per ocupar-hi pisos, que ara no tenen la demanda de quan van
esser construïts i, per tant ,m’agradaria que una part dels edificis de la
Igualada mes fabril es mantinguessin amb noves ocupabilitats, que en
garantissin la seva presencia e historia.
Jo crec que a altres
indrets, també seria possible fer uns espais semblants (no dic la competència),
però per exemple a la comarca, a la Garriga que ha tingut una vinculació molt
forta amb el mon del moble i la fusta, no seria possible ?
Fins aviat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada