Sempre he tingut clar que quan una persona
accedeix a algun òrgan col·lectiu, sigui polític, associatiu, o empresa, ho fa
en virtut d’un currículum, d’uns estudis, d’un coneixement, o de la pertinència
a un determinat grup polític.
Mes enllà d’això cal demostrar l’aportació
individual a uns objectius que son comuns i, per tant, els “mèrits” que han
ajudat a aconseguir-ho, han de quedar en un segon terme, i aplicar les
potencialitats pròpies al fi conjunt.
Ho comento perquè, moltes vegades, aquest
origen ens fa còmplices i ens limita la nostra disponibilitat, com si fóssim
presoners d’unes idees concretes. Es molt fàcil trobar als mitjans, que,
darrera el nom d’una persona hi apareguin les sigles de l’entitat (especialment
el món polític) com si aquesta persona nomes representes a un determinat col·lectiu
de persones, que pensen com ell.
Si ens centrem en l’àmbit polític, cada
regidor, alcalde, ... ho es de tot el col·lectiu ciutadà, amb independència de
la llista, o partit, per el qual hagués obtingut aquesta responsabilitat. En la
mida de que ens alliberem d’aquesta limitació d’origen, podrem avançar col·lectivament.
Ho dic, també, per la situació a
Catalunya; intentar que, una opció política, per majoritària o minoritaria que
sigui, pugui representar una posició determinada (essent respectables totes
elles), sense comptar amb l’aportació d’altres representants, no és la millor
opció per avançar col·lectivament.
Tots hem de fer governable, i gestionable,
el nostre entorn : la suma de totes les voluntats obertes han de facilitar els
acords : encara que tinguem majories, i poder, cal tenir presents a tots els
demes, que ens envolten.
Però tenim d’altres entitats més properes
que també hauríem de fer aquesta reflexió ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada