Ahir, al
capvespre, a la primera planta de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, hi va haver
una trobada oberta amb empresaris locals per a valorar, i fer aportacions, a la
nova centralitat que es preveu amb el trasllat, de les instal·lacions de Biokit,al
nou polígon Logistic de Mango.
La recollida de
dades, i d’informació de camp prèvia a les conclusions que es puguin aportar, s’està
realitzant a traves de “Arquitectura de la UPC”; en la presentació es va fer
una reflexió de la situació actual que, evidentment, coincideix amb la que com
a veïns veiem, detectem, patim, i en som conscients d’aquesta realitat, moltes
vegades fruit d’una manca de visió, a mig termini, per part dels responsables
locals (persones, entitats, empreses i administració).
Al llarg d’aquests
disset anys que portem al poble, hi ha hagut propostes diverses : des de l’Agenda
21, fins al projecte Lliçà Centre (del 2002), que va estar exposat en un local
davant mateix de l’Ajuntament, tots ells guardats en l’oblit.
Al sortir de la
reunió, hem va quedar la sensació de que tindrem un nou exemplar a la
biblioteca dels impossibles, darrera mateix del pla de dinamització comercial
local, que mai mes ningú ha esmentat, malgrat el cost de l’oportuna subvenció.
No descarto que
el espai, instal·lacions i ubicació de l’actual Biokit, es una eina que pot
ajudar a endreçar determinades mancances, amb un “centre” on no hi ha una
agrupació de serveis (Cap, Biblioteca, Instituts, botigues ...) on tot està separat
i cal agafar el cotxe sempre. Inclús a la divisió administrativa l’espai mes “originari”
de l’actual Lliçà, es denomina “El Pla”.
Però el problema
no es el que hi puguem fer : el que cal es, seduir novament a la població local,
a tornar-se a identificar amb el que el poble ofereix amb el handicap de que,
en aquest sentit, anem uns anys endarrerits i l’oferta, en tots els sentits,
propera és més llaminera.
Durant la
xerrada, a la qual hi varen assistir representants de sis comerços, cap
empresa, llevat del Sr. Salavert, alt directiu de Biokit, es va fer pales que
el problema no és tant puntual d’aquest nou espai disponible, sinó que afecta
igualment, al centre històric, molt degradat actualment, a la manca d’espais
urbanitzats d’esbarjo, de la difícil circulació peatonal a l’espai de la carretera,
amen del tema aparcaments, i que com un trencaclosques no es pot solucionar una
cosa sense valorar el seu encaix local.
Però anant al
tema de la capçalera : si no definim qui ha de tirar endavant aquesta proposta/projecte
que, amb valentia, replantegi la resolució de espais conflictius (en el sentit
de poc accessibles, o distribuïts incorrectament), que tingui la previsió de
definir la identificació de Lliçà com a referent
de quelcom engrescador i, d’anticipar-nos, al que la societat del segle XXI ens
demandarà com a poble, en la seva vessant de satisfer unes necessitats reals d’esbarjo,
de desenvolupament personal, de proximitat en les compres, i de realitat
generadora d’activitat econòmica i de llocs de treball
Aquest qui, no és
una persona, ha de ser un àmbit col·lectiu que hauria de liderar-ho; o en tot
cas continuarem apedaçant com hem fet fins ara
Per cohesionar,
hem de sentir que estem al mateix poble ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada