El dimecres al
vespre, varem estar al Camp Nou, amb motiu del partit solidari que, una vegada
a l’any, el FC Barcelona en facilita entrades a les diferents entitats socials
que operen a Catalunya. Al camp hi érem unes 67.000 persones : molts usuaris
d’aquestes entitats, gestors, educadors i promotors socials, un seguit de
persones amb un marcat esperit social.
A la cooperativa havíem
demanat entrades que varem distribuir equitativament, amb persones i usuaris de
la mateixa llevat d’un cas en que, una persona, ens va dir que no era un
Barça-Madrid i que no tenia cap interès. Davant d’aquesta resposta negativa un
nomes pot mostrar una desil·lusió. Perquè amb aquesta resposta s’entén que no
es el que es busca; donar visibilitat, ajudar i agrair a persones la
possibilitat d’estar al Camp Nou ja es del tot una satisfacció. Però sobretot
fer pinya, veure que en aquesta tasca hi ha moltes persones implicades.
I una lliçó : el
Villanovense va lluitar esportivament, al camp; les cooperatives tenim el
handicap de que, per petites que siguem, hem de complir reglamentàriament i,
legalment, amb tots els requisits com si fóssim una empresa gran. El
Villanovense va aguantar com el primer;
no ho va posar fàcil i, la superioritat tècnica i de recursos dels blaugranes,
van fer que el resultat mostres aquesta diferència.
A les entitats
socials, a les del tercer sector, a totes aquelles amb les quals ens hi sentim
identificades coneixent, i coneixem, les dificultats per a obtenir recursos i
fer visible la nostra identitat, però estem al costat de les persones, d’allò
que forma part del nostre ADN, i del qual no hi podem renunciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada