Fa quinze dies,
la sectorial que ens agrupa, a 122 de les cooperatives d’iniciativa social, va
organitzar una trobada que, desprès d’una primera part més interna -amb
l’assemblea i dues ponències especialitzades-, es va complementar amb un esmorzar
dinamitzat, que obria la part mes institucional.
Vint anys és un
recorregut curt en el temps però, l’evolució de la pròpia societat, de les
atencions que la mateixa ens demana envers les persones, dels serveis
concertats amb l’administració i, la forma en que les pròpies cooperatives ho
han afrontat fa que, aquest període, hagi estat intens, i canviant.
Per als
companys/es que ens varem incorporar a la Comissió de Gestió, fa 18 mesos, ha
estat tot un honor i un plaer participar d’aquest esdeveniment. Som conscients
de que, aquesta, és una fita en el camí; un recorregut que és la suma de molts
esforços, i de persones que, plegats, han(hem) fet de la sectorial la realitat
que és avui en dia i que, el futur, podem intuir l’hem de continuar fent, de
forma col·lectiva.
El tamany no
importa … aquesta es una frase que va pronunciar en Tomás, de Suara, i es cert
: a la sectorial hi convivim cooperatives grans, i petites, però amb la
voluntat d’esser representatives, de créixer i compartir nous projectes.
Però el que ens
dona la força es el ser-hi, és el quelcom que ens fa ser i viure. Aquesta
voluntat es la que porta, en aquests moments, a estar a la Presidència de la
Confederació i a la Taula del Tercer
Sector entitats, aquestes, que representen i lideren la representació
col·lectiva d’un sector molt més ample, que el cooperatiu. Però, a més, moltes
de les cooperatives a títol personal, estan implicades amb d’altres federacions
i entitats intermèdies, que en garanteixen una implicació més especialitzada.
No seria de
justícia, que no fes referència a en Joan Segarra, Director de Comissió de
Gestió, impulsor, coordinador i representant de la Sectorial a la Confederació
i a la Taula. El seu coneixement del sector i el seu tarannà fa que les
reunions mensuals esdevinguin participatives, efectives, i plantejant tot allò
on, les cooperatives, hi puguem aportar.
Però la sectorial
es la suma, en primera instancia, de tots els que hi participem, en Joan,
l’Adela, en Tomás, la Sara, la Raquel, el Miquel Angel, la Pepa, el Lluis, el
Francesc, i el Jordi; i, al costat d’ells, un seguit de cooperatives amb les
quals compartim principis, coincidim a les assemblees, o en altres actes i,
quan es possible ens interrelacionem o
cooperem.
Ara, hem iniciat
les passes d’un nou període obert, un nou camí, incert com la societat que ens
envolta; estem en un moment en que la sectorial ha sabut guanyar-se el
respecte, i una identitat de col·lectiu, amb empenta. Cal respondre, a aquest
nou període, amb la mateixa vitalitat, amb la suma de tot el col·lectiu -que la
sectorial representa-, i amb la mirada posada “en les persones” que es l’essència
del que ens identifica ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada