Ahir, Sant Esteve, a l’endemà de la festa
de Nadal, és especial; és per a gaudir-lo : la tranquil·litat de la gent al
carrer, amb les botigues tancades (llevat d’algun establiment que en fa l’excepció).
Un dia per passejar, com si el temps s’hagués relaxat, per caminar i retrobar
la natura, per aprofitar el bon temps climatològic, o per endinsar-nos en el
bosc sense rumb ni temps, per compartir una xerrada distesa amb el veí ...
El nostre ha estat a Sant Esteve de Palaudaries,
un indret on la festa patronal convida a fer la trobada anyal de les persones
que apreciem el lloc; missa i aperitiu compartit al voltant del campanar i del comunidor,
restaurats fa pocs anys.
Un dia que parla d’uns canelons a la taula,
fruit d’una cuina, com la catalana, que reaprofita el rostit del dia abans, per
a composar uns canelons gratinats, que son tradicionals; una sobretaula somiada
en que el temps i la xerrada s’alleugereixen i retroben la conversa familiar i
propera amb els qui l’any no ens ha donat ocasió de compartir-la.
Però Sant Esteve continua sent d’aquells
que ens agrada celebrar-ho; la vida, les problemàtiques familiars o la solitud ens allunyen d’aquestes
celebracions; cal tornar a trobar-hi el sentit : per als que estiguin sols, cal
només trucar a la porta del veí, o d’aquella persona coneguda, o familiar, amb
qui fa temps no ens hem trobat : segur
que hi ha contesta, i podem compartir aquesta sobretaula ...
Per això la diada de Sant Esteve és tant
especial ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada