Ahir, a la tarda,
al centre “Mataró Parc”, en el festiu obert més proper a la festa nadalenca,
amb un bullici i moviment de gent com en els millor dies... la majoria de gent
somrient i carregats amb bosses i altres regals ... tota una observació que ho
feia, assegut, en una cadira del bar. Un passadís de botigues on, si apleguen
el més reconegut de les marques franquiciades : totes amb temptacions i
objectes reclamant la nostra atenció, i compra ...
Al mig de tot
destacava, una persona, en Joan B.; un senzill mostrador portàtil, amb l’anagrama
vermell de la Creu Roja i, enfundat en una hermilla vermella, reclamava la
nostra atenció; el cert es que, durant el temps que ho vaig observar, ningú es
va aturar ...
És una historia,
la de la Creu Roja, de més de 150 anys de ser hi, d’un projecte humanitari
reconegut arreu, que desenvolupa projectes i atencions a molt diversos col·lectius.
Hem feia recordar
als milers de persones, refugiats sirians, que romanen en algun lloc i que, ara,
ja no son punt d’atenció informatiu : com podem passar davant d’una persona com
al Joan, i al menys, no donar gracies.
Vaig aixecar-me
de la cadira, vaig anar cap a ell, i li vaig dir, gracies per ser-hi ... moltes
vegades amb això n’hi ha prou ... i ,si podem, col·laborem-hi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada