Madurar a l’arbre ...

Dedicat a la Mireia Nieto, a la seva web “Tataranietos”, i al seu treball divulgatiu vers la genealogia i el  coneixement de la mateixa.

Cada vegada més, la natura i els cultius, hem permeten apropar-me a reflexions de la vida diària i volia comentar, en aquest post, el de la fruita madura.

És molt habitual trobar al súper, fruites i verdures, que tenen una bona aparença externa però, han estat arrancats de l’arbre, o de la terra, anticipant-se al seu període òptim de recollida i, aprofitant, aquests dies de transport logístic perquè madurin, autònomament.

La fruita, a l’arbre, rep tots aquells elements necessaris, per al seu creixement i la seva maduració, en el temps que li correspon però, també manté aquesta vinculació amb les branques, el tronc i les arrels, un conjunt viu que forma una unitat. Desprès, quan la fruita estigui madura, el mateix arbre mantindrà aquests elements per a oferir-los en la propera collita.

Però, també, aquest fruit rep l’influencia externa del sol, la pluja, el fred o les tempestes ... aquells elements externs que també van forjant la nostra vida, i la de la fruita

Quan tallem un arbre, hi apareixen els signes de cada any, una anella concèntrica, una anyada que hi deixat el seu rastre ...

Moltes vegades ens trobem amb persones que es creuen madures, que s’allunyen de l’arbre familiar, i fan una vida aliena; segur que, per fora, tenen una aparença de persones formades però, en el seu interior, els hi manca la maduració, el quelcom que ens fa coneixedors de la nostra seguretat i del nostre camí.

Agafo de la xarxa aquesta reflexió : “quan no tinc dubtes de mi, quan passo per la vida amb seguretat de qui soc, quan les meves passes hem porten al lloc que vull, quan ja no ploro per petites coses, quan la meva vida comença a tenir sentit, quan ja no dubto del que soc capaç, llavors se que he madurat ...” de l’enllaç http://www.shoshan.cl/reflexiones/cuando_se_que_comienzo_a_madurar.html

Créixer no vol dir madurar; en el primer cas es un augment físic, de volum, del nostre coneixement, inclus dels nostres recursos. Madurar es quelcom més, es posar tot el que tenim en una sola direcció : aquella que ens permet avançar, realitzar-nos, i viure-ho amb plenitud.

Moltes vegades veiem persones, joves, que rebutgen o es revelen respecte de tot allò que ve de la pròpia família, de la pròpia branca de l’arbre ... i no arriben a la maduresa, a aquell punt òptim; de vegades ens forcem a trobar-lo, o ens revelem amb nosaltres mateixos.

D’aquest arbre, de la nostra branca rebem la vida i tenim, a partir de la mateixa, una capacitat vital de donar vida, d’avançar i fer que la branca esdevingui amb vitalitat i amb seguretat, un nou referent i un nou exemple ...