divendres, 22 de novembre del 2013

Com pot afrontar el comerç la crisi : algú en parla ? (I)

Els establiments oberts per la comercialització de productes o serveis, son molt mes que això : han estat històricament un fet cultural, un lloc d’assessorament, de coneixement, i de resolució de dubtes, han estat un col·lectiu generador de llocs de treball, cohesionador de l’entorn, un lloc on fer xarxa i per a la divulgació de noticies d’àmbit mes proper, d’interrelació ...
El canvis en els comportaments de compra de la ciutadania, les comoditats que ofereixen els grans nuclis comercials, la concentració d’oferta en un espai reduït, i el reclam de preus baixos, ha deixat arraconat un tipus de comerç que aguanta sota mínims, especialment, en pobles e indrets on el nombre d’habitants no fa rendible una activitat comercial.
Però el comerç, crida l’un a l’altra : es el resultat de la suma d’establiments, generalment agrupats en un espai proper, i de la seva complementarietat.
Deia l’alcalde del meu poble que el comerç (hi ho deia també amb altres referències), no son 50 o 100 botigues posades una al costat de l’altra : es, i son, les vivències, el treball conjunt, i sentir-se que es forma part d’un espai comercial, i això fa que pugui compartir amb l’establiment del costat converses, tenir-hi uns objectius comuns.
En un altra àmbit es com aquells alumnes que entren, a l’escola o a la universitat, com a companys i surten com a promoció : si surten com a companys, malament, si surten com a promoció vol dir que comparteixen el resultat de moltes vivències que els fan especialistes en quelcom i que aquestes vivències superaran el temps acadèmic.
Al igual que en seu dia van ser les Associacions de Veïns, les Associacions de Comerciants han de reinventar-se amb uns objectius mes adaptats, i entre ells han (o haurien) de cercar la representació del sector, la potenciació d’accions que repercuteixin en la millora de la facturació dels establiments, la consolidació dels mateixos, pensar en el mig termini,  replantejar-se el seu caràcter localista i actuar mes coordinadament amb associacions veïnes, i afavorir politiques conjuntes de promoció global de l’activitat econòmica local.

Però com a primer pas : Som capaços de parlar amb el nostre veí comerciant, encara que no sigui del mateix sector, o el continuem veien com una competència ?