La Montse
Gabarroca va pensar en mi per a una intervenció, al programa Posa’t les piles,
dels matins; el cert es que hem va trucar el dia abans, i sense conèixen’s vaig
acceptar.
Tinc una col·lecció
de documents mercantils (com a referència principal), encara que hi tenen
cabuda múltiples expressions de la vida diària (lletres de canvi, talonaris de
xecs, rebuts, cartes comercials, contribucions, cartilles de racionament, cèdules
personals, paper timbrat, segells fiscals, entrades, tiquets de transport,
accions ...), en resum tot allò que ha esdevingut el rastre de la vida diària
dels segles 19 i 20 principalment.
Es una col·lecció
d’aquelles que un se sent content, no pas per el valor dels documents, sinó per
el testimoni, el que representa cadascun, i el d’haver garantit al menys la
seva conservació. Malauradament som molt donats a tirar coses sense valorar el
que representen, i una cosa antiga, viscuda o familiar no te reposició
Però la meva
reflexió va en el sentit del que representa, el col·leccionisme, en general : d’una
part penso que no pot ser una moda, tampoc pot ser un recull de peces sense un
ordre, ni pot ser quelcom egoistament personal.
Les col·leccions
mes enllà de l’entusiasme del propi titular que hi ha esmerçat molt de temps i
dedicació, ha d’esser un espai per compartir i transmetre els valors del que
representa la col·lecció en si : si som capaços de transmetre-ho serem capaços
de que la col·lecció pugui esser valorada, entesa i perpetuada.
Però això també
comporta una tasca de “museïtzació”, de dotar a la col·lecció d’un mínim recorregut
harmònic, documentat i complementari, que faci entendre el valor de cada peça
en el context en que s’ha produït. Jo personalment he identificat una sèrie de
documents, a partir dels quals hem podran permetre i servir d’excusa, per a
documentar fets, que no sortiran a la historia publicada, però que formaran
part de la nostra petita historia.
Ja ho vaig dir a
la radio : soc una de les moltes persones que ens varem apropar al col·leccionisme
a la Plaça Reial i al Mercat de Sant Antoni tot buscant, regirant i, amb un
criteri selectiu, adquirint aquella peça que ens feia retornar satisfets a
casa, com si haguéssim trobat un petit tresor, una peça mes del puzle, que ens emplenava
i completava la nostra col·lecció.
Tot aquest procés
de cerca, de gaudir de la col·lecció, del fet cultural que comporta, dels
espais de tranquil·litat que et permet gaudir, del fet de poder compartir
l’afició amb altres, els intercanvis físics d’objectes, o de coneixements o descobertes
... cal recuperar-ho, i donar-ho a conèixer.
A la nostra època
van esser els segells; ara son les plaques de cava que tenen el protagonisme, i
que hem d’agrair que tornin a posar d’actualitat una forma d’esbarjo i de creiexement
personal, apte per a tots els públics i butxaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada