Arran d’una
conversa, al sortir de la festivitat de Sant Antoni a Santa Perpetua, hi va
haver un veí que ens parlava de la timba, d’una en particular, i això hem
permet fer esment del munt de paraules que tenim per descriure espais físics,
indrets i que no utilitzem, unificant-ho tot amb mots mes genèrics. La
globalització també ens ha afectat al vocabulari, al generalitzar determinats
termes, tot agrupant-los.
Torrent,
precipici, barranc, riera, rierol, timba, penya-segat, riereta … son paraules
que ara les substituïm per una aplicació visual (una fotografia) que ens ho
ensenya. Fa unes generacions la descripció de l’orografia, del paisatge i de
les muntanyes havia d’esser molt mes precisa, i cada una estava identificada.
Veure-ho i
viure-ho : aquesta seria la meva argumentació; cal que, malgrat tenir la imatge
del indret, de visitar-lo, de preguntar-nos-ho, de veure com ha evolucionat el paisatge
de forma natural, de tocar la terra amb les mans, o de veure corre l’aigua d’un
rierol, i comprendre com es va obrint pas …
Cal recollir i
recordar els noms de cases e indrets, d’espais que ens parlen d’altres noms, i
que son fruit de la sabiduria popular al llarg dels anys … la onomàstica i la toponímia
ens ajuden a recollir i esbrinar l’origen i el significat de molts d’aquest
noms.
Diferenciar que
el torrent es un curs d’aigua temporal, enfront d’un rierol que seria un petit
corren d’aigua natural, de la riera que es quan aquest curs d’aigua es
intermitent, o de la riereta que recull aigües dels carrers ... son
diferenciacions que potser, avui en dia, no aporten un valor pràctic però que
ens ajuden a descriure, i a observar el perquè de les coses.
Aquestes puntualitzacions
també formen part del nostre vocabulari popular i, de paraules arrelades a determinats
indrets; a l’estiu, a la Conca de Barbera, es prou habitual parlar del tros, de
la rasa ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada