En Roger Costa,
va penjar, a la secció de Preguntes amb historia, el 17 de gener passat un
comentari envers l’evolució de la festa de Sant Antoni cap als Tres Tombs;
agafant el fil del seu comentari, i de les vivències de la Festa en aquets darrers anys, us deixo
aquesta reflexió.
La festivitat, en
aquest cas de Sant Antoni abat, ens apropa a uns orígens, certament llunyans en
el temps, d’una vinculació sorgida per tradició i devoció a un dels sants que
han arrelat a la nostra terra i que formen part del nostre imaginari popular;
altres sants relacionats amb el mon de la pagesia, com Sant Isidre o Sant
Galderic, no han tingut el ressò, ni la diversitat de festes, al seu voltant.
Els Tres Tombs es
la part mes vistosa, mes externa de la festa; es la desfilada, moltes vegades,
desordenada de genets, cavalls, carros, carruatges … i de moltes altres varietats
d’animals i enganxes, arribats d’arreu.
Indumentàries,
ambient festiu i colorista, animals domèstics, els carros de pobles veïns, el
tortell o la coca, l’esmorzar dels participants, la musica festiva de la banda,
els abanderats … un joc de sensacions per no perdre’s i que es recomanable que
us hi deixeu portar, per la pròpia festa.
Mes enllà
d’aquesta vessant hi ha un decalatge cap, a donar mes relleu, a l’àmbit festiu
que al pròpiament religiós i d’agraïment al sant, un fet que neix del major
grau de laïcitat a la societat, i de la poca actualització del missatge del
sant. A mes, avui l’església es un lloc poc propici per al jovent, acostumat a
missatges visuals directes i on, el misteri de l’entorn, requereix d’altres
percepcions com la fe, la reflexió interior, o el sentiment de comunitat.
Si volem que la
festa mantingui contingut, caldrà trobar un equilibri entre festivitat
religiosa i festivitat lúdica : una i altra han d’anar lligades. La
possibilitat de que la festa sigui reconeguda com a una varietat de festa d’interès
nacional, pot ajudar a garantir els principis que l’han inspirada. La “passada”
es la representació d’una historia propera i viva, on persones i animals
reviuen formes de fer, de transportar i de viure …
Els sants no
poden esser l’excusa per la festa : la festivitat ha d’esser el pal de paller
on la resta d’activitats hi tinguin el seu lloc : hem de quedar-nos amb l’essència
de les coses, especialment les nostres, les que han arrelat, i que formen part
dels nostre ADN.
Però Sant Antoni
també pot esser un bon motiu per trucar al veí i dir-li : “... abrigat que anem
a la passada …”; es en, aquests moments, que fem i ens sentim poble, de deixar-nos
captivar per aquest ambient col·lectiu que compartim…
Aquest diumenge
nosaltres hi serem a Santa Perpètua de Mogoda.
Us deixo l’enllaç
de l’article esmentat :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada