21 setembre : Dia de l’Alzheimer

Periòdicament, s’organitzen diades anuals que ens apropen, i ajuden, a recordar determinats fets i, en aquest cas, la sensibilització vers una malaltia moderna.

Moderna en el sentit de que, fa uns 100 anys, es va començar a delimitar i a definir determinats símptomes que ajudarien en el seu diagnòstic. Malauradament la majoria de malalties afecten als òrgans físics de la persona; algunes, malalties greus, van minant-los fins a deixar-los sense funcionament. L’Alzheimer és molt diferent i va provocant lentament la nostra mort intel·lectual i, per tant, perdent la nostra identitat, la nostra memòria, i el coneixement de l’entorn i de les persones properes i estimades.

Fa vuit anys, a la diada de Sant Jordi, la meva mare desprès d’uns anys de patiment i de no poder-nos comunicar amb ella, va morir; moltes vegades havia somiat amb tenir una mare amb qui poder compartir nets, i que ells n’aprenguessin de la seva avia.

Realment el més difícil es fer l’apropament a la malaltia : crec que, als inicis, hi poden haver símptomes que confonen, de vegades els imputem a l’edat, a una errada; d’altres es la pròpia persona malalta qui no li dona importància i li busca una excusa. Cal estar molt amatents amb els nostres grans, especialment a les persones que viuen soles, a aquelles que fan coses que no son habituals ... malauradament son els professionals mèdics qui ho han de diagnosticar però, nosaltres, els més propers, hem de vigilar.

En tot aquest procés de la malaltia, hi ha uns grans oblidats : els cuidadors, els familiars propers, els quals han de tenir una disposició total envers aquests malalts, fet que ocasiona un patiment i un cansament físic i psíquic, que cal fer mes planer amb la implicació de tots

Cal que tot l’entorn de les persones, suposadament malaltes, actuï coordinadament perquè el procés de la malaltia, si es confirma, sigui el mes digne, i que els hi puguem fer costat fins al final.