dijous, 24 de setembre del 2015

Algú ens ho podria explicar : comerç local a Lliçà (VI)

Una altra de les reflexions que podem fer es l’estratègia, i/o promocions, amb una clara priorització de l’abaixada de preus. Cal distingir en primer lloc entre Promoció i Oferta; la primera fa referència als diferents incentius a curt termini i, la segona, a diferents preus que podem aplicar a un determinat producte, o servei, com a estratègia comercial.
Ambdós tenen una finalitat temporal i, en cap cas, poden mantenir-se en el temps ja que, el client, ho assimilaria com el preu habitual d’aquests productes o serveis.
Un exemple : la baguette de pa, té preus que van de l’euro la unitat, fins a 0,45 cèntims, o en un objectiu agressiu el 2 baguettes per 1 euro o dues baguettes per 0,60 en dies feiners. Aquesta varietat de preus desconcerta al client que, per aquest preu, (0,30 euros una baguette), entén que el percentatge de blat ha de ser minso, atenent la resta de components (transport, manteniment frigorífic, forn, despeses de personal, ...).
No heu vist també el : 2 productes per el preu d’un, el segon producte al 70 % de descompte, emporti’s 3 i paguin dos ... tota una estratègia comercial, que ens desorienta
Un altra cas molt curiós es el d’alguns establiments que generen l’oferta amb unitats que no son les habituals : per exemple, en una peixateria, un peix a 7 euros el ½ kg, o un altra peix a 10 euros la unitat ... això també distorsiona la confiança del client.
Us imagineu que a la gasolinera posessin : Gasolina a 0,70 Euros ... el mig litre; hi ha un subconscient que valora el preu i l’estalvi com a element prioritari i pot caure en l’engany de sortir més car, que una compra mes racional
Però potser darrera d’aquestes promocions/ofertes si amaga una manca de coneixement de la realitat econòmica / financera del negoci : molts autònoms i petites empreses no valoren el que diuen els estats de comptes, i deixen a terceres persones els aspectes comptables i de tancament de l’exercici; no dic pas que no sigui una bona opció, però el que si cal es mirar-se els números, veure l’avaluació del resultat, la seva comparativa respecte d’anys anteriors, i les potencialitats per afrontar nous exercicis : si no ens donen aquesta informació, cal demanar-la.
Una bona comptabilitat ens ha de permetre veure si podem ajustar preus, i/o podem fer noves inversions ... ; una abaixada de preus, ens pot reportar un increment puntual de vendes però, a mig termini, pot ser negatiu. Cal mirar mes la rendibilitat, que el total de vendes que pugem generar.

Portar una comptabilitat, ens informa d’aquells paràmetres que ens afecten però, això comporta dedicar-hi un temps i un esforç, no pas per obligació, sinó per seguretat en el que estem fent

1 comentari:

llavor.informat ha dit...

A la portada de “El Periódico” del dia 30 de setembre passat hi ha una ressenya que diu “Normativa poco clara – Prolifera el “outlet” convertido en reclamo” – Desde panaderías a agencias de viajes juegan al engaño”, i a les pag. 30 i 31 del interior hi ha un ample reportatge respecte de noms i estratègies que poden confondre al client