Tots ho som …

Aquestes darreres setmanes, els països europeus, estem sotmesos a l’arribada massiva de ciutadans fugits d’indrets insegurs, bàsicament, cercant un espai on tenir mes opcions de futur i de tranquil·litat; d’altra part, i des de l’Africà, també hi ha una altra allau de persones que travessant el Mediterrani, arriben i/o son ajudats des de ONG’s i estats que en faciliten la seva arribada a l’espai europeu. Uns i altres hi han fixat, en el model europeu, el futur de molts anhels i la sortida a la realitat que vivien; perquè, uns i altres, arribin i s’incorporin a la nostra societat cal que es trobin acollits, i que se sentin part del territori i de la societat que els acull.

Molts  dels cognoms nostres, en algun moment també han estat també foránis;  el meu primer cognom, Monés, es com molts d’altres arrelat a l’Occitània, i al igual que molts d’altres cognoms, té un origen francès. A partir dels segle XVI, van venir fugint de lluites civils i religioses a l’altra banda de la frontera; es al 1613, a Cornella, on hi trobem la primera referència escrita d’aquest cognom Monés.

Enric Moreu al 1959, i altres autors, han estudiat en aquest darrer mig segle aquesta influencia, i en Codina, autor i estudiós pratenc, afirmava que a Sant Boi de LLobregat, a l’any 1601, els occitans i forasters eren el 44 per cent de la població. Mots com “gavatx”, o el control i el cens de les persones vingudes de fora, ens apropa a una població catalana autòctona que en recelava d’aquesta població nouvinguda.

Com avui, molts d’ells varen arribar amb el que portaven posat, i poc més, però amb la voluntat d’assolir un futur i, de cercar, una terra on refer la seva vida. Malgrat aquestes incerteses, aquestes persones, vingudes principalment d’Occitània, hi van arrelar, treballar i fer que en anys següents aquesta incidència del origen anés minvant, fruit de la major coneixença, i de l’arrelament de les noves generacions.

D’altra part el meu tercer cognom, Giner, arrelat a la Marina Baixa (Alacant), i que estem treballant en aquests mesos, la seva historia, té unes arrels concentrades en un indret concret però, cada vegada, tinc mes clar que en el nostre ADN hi portem una referència de l’origen àrab del indret, i dels seus pobladors originaris.

Uns i altres, van trobar lloc i estada en aquesta Catalunya multiforme que, al final, es una de les nostres fortaleses : la capacitat de sumar el millor de cada una de les nostres arrels, la suma de molts cognoms, persones, vivències … que s’ajunten en cada un de nosaltres.

Ara, al igual que van fer molts dels nostres avantpassats, hem de fer el mateix : oferir estada digna a les persones que, en les properes setmanes, veurem als nostres carrers. Accions personals, i col·lectives, que hauran de respondre al nostre tarannà col·lectiu, en la mida de cadascun dels nostres recursos i disponibilitats materials, personals i humanes.

Crec que es un dels reptes mes importants que haurem d’atendre en aquests propers temps, i amb el resultat d’aquestes accions també definirem el futur nostre com a societat ...