Ahir, dia 10, va ser festa local a Lliçà d’Amunt; era un dia tranquil ja
que, encara ,no han començat les escoles, i els bancs, correus i l’Ajuntament
estaven tancats, el que limitava el nombre de circulacions.
Però, al sortir al carrer, hi havia una sèrie d’establiments que, en
principi, haurien de seguir les festes acceptades per tots : la perruqueria, la
franquícia de perfumeria, la botiga de bicicletes, una botiga de fotografia i
regals, una fruiteria, una ferreteria, una tenda de pa ... i, segur, que ni
havia més; inclús , l’11 de Setembre, també hi ha oberta la franquícia de
perfumeria.
Fins a cert punt hi ha la llibertat de fer el que es vulgui però, en el
comerç, el que faci un afecta als altres. D’una part perquè hi ha moltes
persones que hem fet costat als sindicats en la reivindicació de drets
laborals, que han costat molts esforço d’aconseguir com perquè, ara, amb l’excusa
de la crisi, les menysvalorem.
D’altra part ens omplim la boca parlant de conciliació laboral i familiar i,
quan es un dia que podem aprofitar per fer activitats conjuntes i d’esbarjo,
preferim obrir la botiga. Mes enllà, perjudiquem la percepció del client, amb
botigues obertes unes, tancades les altres.
Sinó tenim una visió global del que representa una acció coordinada de
totes les parts implicades en el comerç, en quan a promocions, horaris, accions
conjuntes ... difícilment podrem treballar temes a mig termini. Nomes cal posar
d’exemple els centres comercials; us imagineu que cada un dels establiments
tingues un horari especial, o fessin rebaixes uns establiments i altres no ?
Obrim portes, i comencem a pensar de forma comú, si entenem que el comerç
es un dels actius locals a preservar en la consolidació d’un municipi que
aspira a esser autosuficient, ens queda treball a fer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada