Ahir a la nit TV3
va emetre, dins del programa “Sense ficció”, el reportatge sobre la Panadella,
un espai de la nostra Catalunya interior, que es troba al límit de les tres províncies
i on, per raons de desplaçament, hi hem tingut ocasió de estar-hi, en diferents
ocasions, i de fer-hi nit.
Parlar de la
Panadella, es parlar del “Hotel Restaurant Bayona” i del “Restaurant Hostal
Parada”, dos establiments on sempre hi trobarem el que cerquem durant les 24
hores del dia. De tot el reportatge, hem va quedar una sensació de nostàlgia,
d’allò que forma part de la nostra vivència, de la nostra historia col·lectiva,
que cal protegir. En algun altra inserció d’aquest bloc he fet esment que cal
deixar rastres, del que ha estat el segle XX, en la historia diària.
No es casual que,
la Panadella, estigui en un lloc cèntric del territori (al igual que esta Sant
Guim de Freixenet en un punt estratègic de la línia de ferrocarril de Barcelona
a Lleida). Si ens situem al mapa de fa 50 anys, les autopistes no existien i la
comunicació amb la resta de la península, i les rutes del nord, passaven per la
N-II, amb dos esculls importants : el coll del Bruc i la Panadella.
Fa, exactament,
40 anys que es va inaugurar el primer túnel del Bruc i, anys mes tard, un segon
túnel que permet la doble direcció diferenciada; quasi ningú recorda l’antic
traçat, encara utilitzable per camions perillosos que ens ratifica les
dificultats, i revolts, d’aquell trajecte. Fa pocs anys que s’ha completat la
totalitat del recorregut (especialment a la zona de la Panadella) retardat en
diferents ocasions per les dificultats del terreny, amb el nou traçat
Crec que la
Panadella pot, i ha de, ser el referent de la historia del motor i del transport,
a la vegada que un lloc de partida de moltes excursions i activitats, i un punt
equidistant de Igualada, Cervera o Santa Coloma de Queralt.
La Panadella del
capvespre es la parada obligada per gaudir de la tranquilitat de l’indret i una
invitació a gaudir dels paisatges del final del dia, amb una cuina acurada que
facilita el descans. A molts indrets d’Europa es poden trobar instal·lacions
hoteleres a l’entorn de les autovies, que ajuden a alleugerir les rutes
llargues.
La Panadella, es
una història compartida : la dels camioners, la de les sortides escolars, la
dels viatjants que durant molt de temps anaven a mostrar el producte al client
de la resta de la peninsula, al treballador que cerca un menu i un espai de
descans, al de molts soldats que fen el servei militar a Saragossa o Osca
anaven o venien de cap de setmana, al viatger que hi fa parada fer esmorçar o
un petit refrigeri, o al vei que pot trobar a la Panadella un cafe i una
conversa amb els cambrers de sempre ...
Ens cal tornar a
redescobrir aquells indrets, que també ens parlen d’història, de la nostra
historia, d’aquella que cal explicar a les noves generacions, per entendre don venim.
Qui agafi el
relleu, ha d’entendre tot el contingut, perquè una Panadella sense valorar
l’història d’aquestes pedres i d’aquestes persones i vivències, no tindria
sentit ...
PD. No voldria deixar d’esmentar un altra
referent com el “Quatre Estacions” a prop de Vic, i d’altres establiments que
mes modestament han ajudat a fer mes planers els viatges dels traginers, dels
primers vehicles i camions; molts van començar com petites cases de menjar,
oferint el millor producte, cuina de cada indret, i un llit on descansar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada