L’Aplec de Palaudaries : La parròquia no soc jo, som tots

Aprofito les paraules que apareixen destacades al “9Nou”, en l’edició d’avui, pag 12, encara que ens les podem sentir adreçades a cadascun de nosaltres.

Ahir varem estar a l’Aplec de Palaudaries, del terme municipal de Lliçà d’Amunt, un indret en un raconet envoltat d’urbanitzacions però que manté l’encant de la seva església i d’un entorn de camp i boscos. Ens hi varem aplegar 11 persones, comptant amb el Mossèn, els dos musics, i sis veïns representatius d’aquest indret, agregat fa anys a Lliça, però que manté l’església, i la titularitat de parròquia.

No cal dir que, les converses, van estar al voltant d’aquesta minsa assistència, que s’ha anat reduint als darrers anys, enfront de festivitats, de fa 10 i mes anys, on per exemple a la diada de  Sant Esteve ens aplegàvem, una quarantena de persones, en una església amb esquerdes, que apart del fred que acostuma a fer-se sentir en la diada posterior a Nadal, ens preocupava més la solidesa del propi edifici.

Segur que podem i així hi ha persones que ho han fet pales, de que hi havia un o altre responsable, de que l’any proper seria diferent ...; segur que hi ha una part de responsabilitat de tots i cada una de les persones i responsables de que l’església de Palaudaries funcioni. No podem tampoc esgrimir la manca d’interès o financiació de l’Ajuntament : sortim d’una etapa on, moltes activitats culturals, han estat subvencionades i, per tant, la seva organització no s’ha autofinançava; ara en temps en que els recursos minven, i es prioritzen, algunes activitats culturals es veuen abocades a la seva desaparició com, per exemple, les audicions de sardanes que a Lliçà d’Amunt fa anys que no es celebren en tot l’any.

Cal posar en funcionament, el que anomenem la societat civil aquesta que pren iniciatives : no calen grans recursos ni actes superflus. Cal tornar a donar sentit a cada festa, implicar-hi en els continguts i garantir la tradició amb respecte del que han estat i de la que s’espera siguin.

Aquesta es la Catalunya que lluita colze a colze per fer que cada dia, es mantinguin aquestes petites referències.