Just fa una
setmana que va esclatar aquest “affaire”; només, al inici, una tímida
implicació, que esta afectant la
credibilitat d’un grup empresarial, amb vehicles repartits a arreu del mon. Al
llarg d’aquests dies van sortint noves informacions que confirmen l’abast, i
nombre, dels vehicles, inicialment afectats. Es evident que hi ha un primer
engany al apel·lar al sentit mediambiental, utilitzant-ho publicitàriament. Tots
estem compromesos, en el manteniment del nostre planeta, que esgotem amb una
utilització massiva dels seus recursos i, l’aspecte mediambiental, es prou
sensible com un dels paràmetres a l’hora de seleccionar el model i la marca del
nostre proper vehicle.
No puc entendre,
segon engany, de que persones amb responsabilitats i, durant un període de
temps llarg, entenguessin que una situació, i/o infracció, eren necessàries mantenir-les,
en especial quan semblava que, amb els equips d’investigació al seu abast, podrien
haver recercat noves solucions.
El tercer engany,
és molt mes greu : cada vegada, quan vas al garatge els mecànics hi entenen, cada
vegada, menys de mecànica i depenen d’un ordinador que els hi diu el sistema informàtic,
a partir d’una sèrie de sensors repartits a arreu del vehicle. Els vehicles,
diguem analògics, tenien peces que podies substituir, entenies el perquè una
peça funcionava, o a partir del soroll que feia el motor detectar quina peça
fallava. Ara estem dissenyant vehicles amb filtres i equipaments superflus.
Hi ha dues
preguntes que deixo a l’aire, per si teniu la resposta :
a)
Si hi
ha un sensor que falla com puc saber si, en lloc de solucionar-ho, s’han
dedicat a desconnectar el sensor ?
b)
Com
es que no hi haguí cap sensor que hem digui si, una llum dels fars no funciona,
quan des de l’interior del vehicle la llum figura activada i, aquesta, és una
situació de risc ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada