Parlem del Sant ... Antoni

Aquests dies es succeeixen les festivitats, entorn als Tres Tombs i, de l’advocació de Sant Antoni Abad; un sant, documentat als segles III i IV, que va néixer i viure al territori d’Egipte. De la seva existència en coneixem que, de jove, va vendre el que tenia, es va retirar al desert proper i. mes tard, va estar vint anys en un castell abandonat, vivint en solitari

El seu carisma va fer que, malgrat l’aïllament, l’anessin a veure de forma continuada moltes persones per a consultar-li i demanar-li orientació; al cap d’uns anys i veiem que no era factible estar i viure aïllat, va retornar, i establir diferents comunitats de seguidors on vivien junts, preludi del que seria la vida monàstica. Va viure prop de 105 anys

Mes enllà dels fets relatats, per Sant Atanàsi d’Alexandria que en va fer una referència escrita de les seves dades biogràfiques i de la seva vida (precisament el 17 de gener de l’any 356, va morir i es la data que l’església rememora aquest Sant), hi entra la llegenda i la devoció, arrelada i perpetuada al llarg de generacions, especialment en territori català.

En les diferents expressions d’imatges i gravats, la seva figura, va sempre acompanyada del porquet; la seva iconografia es també coincident amb una barba poblada (blanca o de color segons l’edat que s’el representa), un bastó i d’altres atributs. La imaginería, i els gravats, han estat al llarg de molts segles elements catequitzadors i, per tant, incorporen elements que embolcallen la imatge del sant. Malgrat que la majoria son veritables obres d’artesania i creació, d’altres, han estat reproduccions d’artistes precedents

A l’església de Palaudaries, prop de Palau-solità i Plegamans, encara que dins el terme de Lliçà d’Amunt, hi ha l’església de Sant Esteve, situada enmig de terrenys agrícoles, on hi destaca el campanar, i un comunidor; fa uns anys es va fer una rehabilitació sencera de la mateixa, i si van incorporar elements mes moderns (que no vol dir encertats), entre ells una roda de molí que n’és l’altar principal. Però en volia destacar la imatge del crist que presideix l’altar : es una obra moderna de la ceramista local Roser Nadal, que encertadament va captar una imatge propera : un crist vestit amb una túnica complerta, sense creu al darrera, però en la posició de braços estirats, ambdós mes amunt del que en seria la perpendicular al cos. La seva cara té dues posicions : una que et permet veure-la de front, i una altra mirada lateral. La seva cara segons va manifestar la pròpia artista, es la reproducció de la d’una persona immigrant que la va reproduir, i quina identitat serà anònima.

En podeu veure la imatge en el següent enllaç de la ceramista : http://www.rosernadal.cat/encarus.htm

Si no tinguéssim aquesta referència, com ens imaginaríem el Sant Antoni d’avui en dia ? Suposo que moltes persones hi podríem posar la cara, moltes persones sensibles e implicades, en el manteniment dels recursos i espais on viuen els animals, en la seva conservació i habitat, en la cura d’animals maltractats, accidentats o mal cuidats, en la utilització respectuosa dels mateixos per la feina que puguin fer, o del que ens puguin aportar.

Imagino un sant proper, amb qui poder conversar i fer camí, sense demanar-nos ni exigir-nos, senzillament deixar-nos captivar per els seus fets.

Be, potser li demanaria si volgués esser el garant o agafar el patronatge de la salvaguarda de les tradicions catalanes mes arrelades ...