Val a dir, abans, que el temps es una continuïtat que no te fí; es com una corrent d’aigua, que no la podem parar, pot anar mes rapida, mes planera, amb poca aigua, però sempre te una vitalitat, un moviment continuat.
Els humans sempre ens ha interessat veure en quin moment històric estem; per aquest motiu varem crear les setmanes, els mesos, els anys, i de tant en tant els segles, com si fossin espais compartimentats.
Però la commemoració ens marca dues referències : una d’elles la puntual, el fet precís que ho ha provocat (aniversari de casament ...), o una data que succeeix una vegada a l’any (Nadal ...); també podríem dir (l’any en que varem fer quinze anys de casats ... o el Nadal de l’any 201x), i això encara que ho referenciem a l’any, ho acotem a una època determinada de l’any; per exemple podriem dir : l’any que varem fer el quinzè aniversari varem estar de viatge a Roma ... el Nadal del 201x en que varem dinar plegats ...
La referència principal de les persones, entitats i empreses, es l’any; per les empreses en part perquè ens ho demana Hisenda, i per assegurar de que no ens desviem respecte de les previsions (per tant aquí es prioritza l’any natural).
A les entitats, una quasi unanimitat, segueixen també l’any natural, llevat d’aquelles que per campionats, curs escolar o semblants, inicien i finalitzen el seu any social, en èpoques diferents. Les persones ens marquem com a referència l’any exacte a partir de nostre naixement, i així contem anys sencers.
Cal veure tres excepcions, que ho son de criteri (i per endavant el meu respecte a altres opinions) : d’una part, el canvi d’any; la celebració màxima es per l’any que s’enceta, i no pas per l’any finalitzat. El nou any encara no sabrem que ens depararà i per tant ho celebrem com un triomf, en canvi del que es tanca, ens en oblidem i, a lo millor, ha estat un bon any, o al menys l’haurem superat, que ja es tot un èxit.
D’altra, celebrem els nostres aniversaris dient ... hem complert 60 anys, quan els varem començar a complir el dia desprès de haver celebrar els 59. Poso com a exemple quan neix una criatura, i al primer mes diem que te 1 mes, però de quin any ?, en canvi als 12 mesos diem que te 1 any, per tant en el primer cas ha celebrar el primer mes del primer any de vida.
Quan ens expressem amb un interval de temps mes llarg tenim casos en els quans no diem un segle es, per exemple del 1901-2001, quan fem la declaració de renda es del 1 gener al 31 desembre ...
El problema sorgeix en comptar com un any sencer el primer o el darrer. La mesura del temps l’hem anat banalitzant, amb fets com avançar o endarrerir l’hora, com aquell que ens regalen o ens treuen una hora de vida, quan tenim la mateixa
No voldria pas filosofar sobre aquest aspecte : la durada de la vida, es la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada