De lletres i números ...

Quan estem cercant un dígit de control d’alguna numeració, a Espanya sempre s’ha estat mes partidari de fer-ho amb lletres, mes que en números. Recordo que al 71 quan vaig entrar a treballar en una entitat bancària, els números de compte sempre finalitzaven en una lletra.

Encara hi ha numeracions d’importància que porten lletres en la seva finalització, el DNI, la numeració dels cotxes, el IBAN també incorpora les lletres del país, en la seva versió adaptada a la normalització europea.

Hi ha elements que afavoreixen aquesta predisposició, i el mes significatiu es que els números nomes permeten 10 acabaments, mentre que un abecedari estaria entre els 25 i 30 lletres (ho deixo obert perquè hi ha determinades terminacions que no sempre son acceptades). Per contra la lletra té dificultats d’identificació, ja que es comú identificar la Q de queso o la k de kilo.

Si encara no fos prou, cada dia se’ns demana mes complexitat a les claus d’accés a molts dels nostres llocs a la xarxa, amb combinacions de lletres, números i majúscules ... i per tant estem creant una sèrie de contrasenyes que difícilment les recordarem.

Si no en tinguéssim prou, els codis SEPA ens obligaran a identificar el nostre compte bancari amb 24 dígits.

Cada vegada les pròpies web’s incorporen espais per a rehabilitar o reenviar la contrasenya, i per tant el grau de seguretat baixa; d’altre banda molt de nosaltres tenim els ordinadors amb la clau permanent i per tant accessible amb una certa facilitat.

Trobar l’equilibri es farà difícil : seguretat o complexitat; hauriem d’anar, a curt termini, a una simplificació de la complexitat