Del client virtual al comerciant per necessitat (VI)

Aquesta comoditat en la compra fa que, aquest comerç electrònic, vagi pujant amb xifres importants i, cada vegada mes, les grans cadenes de distribució s’hi apunten.
Per contra, hi ha una altra classe de clientela que te la capacitat de fer quilometres per a anar a cercar una oferta especialitzada (per exemple Decathlon, Ikea ...), amb una gamma i varietat d’opcions sense competència, malgrat que ambdues marques tenen una forta implantació a la xarxa.
Aquestes botigues tenen una capacitat de compra, i de negociar preus, molt estudiada; en especial les botigues on tot esta previst, tant el catàleg de productes, com la forma en que aquest s’ha de mostrar, la política promocional i publicitària.
En una altra vessant, hi ha un nombre de nous establiments que sorgeixen, mes per necessitat que no per coneixement i estudi del mercat i, la seva implantació es fa amb una base estudiada molt fluixa. Normalment es un comerç no especialitzat, que al estil dels “colmados”, té una varietat de productes basics.
Un altra element d’aquest trencaclosques es que hi ha un degoteig de tancaments de botigues (per jubilació, per manca de rendiment, per redistribució de la clientela per mes competència ...), fet que fa que la interrelació amb el comerç interurbà sigui cada vegada mes gran (alguns productes amb la reducció de botigues, s’han de cercar en poblacions veïnes). Aquest panorama fa que les pròpies associacions de comerciants es vegin en un entorn que no els es favorable, i hi aflorin moltes de les problemàtiques individuals, i els esforços es centrin mes en l’àmbit de la pròpia botiga, que en l’àmbit associatiu.
A la propera, parlarem de les associacions ...