De les olors de Nadal : cuina i família

 El Nadal continua essent una creença, una vivència, un conjunt de sensacions, un retorn als orígens i casa familiar, un espai de sobretaula planera, gaudir de la xerrada familiar distesa acompanyada de records dels que hi són, i dels que no hi són, de passat i futur, de la partida d’un joc de taula o, senzillament, de retrobar aquella estona amb els més propers, que no has pogut fer al llarg de l’any.

Però, aquesta sensació, és màgica, és per a gaudir-la tots aquells que la sentim, juntament amb una creença que ens congregarà a celebrar l’esdeveniment del naixement.

Hi ha una part important de la població, cada vegada creixent, que no comparteix les festes : potser la pèrdua d’algun familiar,  la pròpia societat de consum, o bé el desarrelament amb l’església, fa que els indrets d’oci (pistes d’esqui) i destinacions exòtiques, siguin els nous plaers nadalencs.

La Pilar Rahola va fer una referència, al sopar de les avies de Lliçà d’Amunt on va ésser convidada i, en la seva intervenció directa al públic que l’escoltàvem, feia esment que l’àvia o la mare es converteix, el dia de Nadal, en dona i senyora de la cuina, per a preparar una escudella, cuinada poc a poc. i que conserva aquella recepta pròpia, resultat de la tradició i del que, els avantpassats, ens havien ensenyat.

Aquesta olor que es va produint, per una cocció lenta, envaeix tots els racons de la casa i, és el resultat de la conjunció dels productes de l’horta i de granja, que es van transformant; tot plegat, s’arrodoneix amb els tradicionals galets de Nadal, adquirits per a l’ocasió.... aquesta olor, ens arriba al moll de l’os, i ens transforma.

Aquest brou nadalenc, vindrà acompanyat d’una carn d’olla, la pilota... i al darrera el tradicional rostit amb prunes i pinyons. La fruita, els torrons, les neules,  i el cafè, faran allargar una sobretaula.

És aquest moment màgic, finalitzada la sobretaula, i amb l’estomac ple, que potser deixem caure el cap, ens deixem acaronar, i compartim al costat del foc aquests moments de tranquil·litat, que només es poden fer realitat. en aquest dia tant especial, i al costat de tots aquells que més estimem.

En el meu cas, els meus avis els vaig perdre de petit i, els altres dos, no els vaig poder gaudir com hagués volgut però, també, ens varen deixar aviat; val a dir que eren avis dels d’abans, els recordo amb respecte, però res a veure amb els avis actuals.

Al meu pare fa vint-i-set anys que va morir d’una malaltia del cor i la meva mare, amb Alzheimer, durant molts anys veiem com se’ns anava, encara que el seu cos hi estava.

Avui, amb la Concepció, fills, jove i neta, tornem a sentir aquestes sensacions, amb enyorança dels que no hi són.

A tots els que ens acompanyeu al llarg de l’any, familiars, amics, coneguts, gent amb qui compartim estones i sensacions, veïns, i coneguts de les xarxes socials ... us desitjo unes bones festes.