Aquest cap de
setmana ha estat el casament, amb el ritual hindi, del mou matrimoni Guiraj i
Shristi, que ha estat difós per els mitjans de comunicació en unes comptades
fotografies i vídeos.
Mes enllà del
casament de les percepcions, i sensacions, que ens pot despertar, i si hagués
estat a la meva ma, hagués distret, la seva atenció en algun moment dels tres
dies de l’esdeveniment, i els hagués portat a veure el Pantocràtor de Sant
Climent de Tahull, que conserva el MNAC, el mateix lloc de celebració del
casament.
No seria la meva
intenció de que canviessin d’opinió de les seves creences, ni de que el volgués
explicar el sentit del cristianisme, però si que en la solitud de l’espai, que
intentessin entendre la realitat d’una Catalunya, que fa mes de mil anys, uns
austers pagesos i ramaders de muntanya, van escriure a la paret, per mitjà d’artesans-artistes,
i van esser capaços de plasmar el que era aquest esser superior, que ens guia i
acompanya.
Sense que això
fos incompatible, amb la festa, la diversió ... però sense l’ostentació que de
vegades s’ofereix d’aquests esdeveniments ni de la despesa milionària, que es
diu, que haurà estat repartida entre proveïdors del nostre país i d’arreu.
Pantocràtor que,
personalment, hem continua meravellant per la seva contundència, per la seva expressivitat,
que va mes enllà de la simple pintura i, per aquest aura, que fa defallir a qui
ho mira però, a la vegada, amb la tendresa de qui essent el mes gran, et mira
amb ulls de proximitat
Segurament es una
mirada que deuria haver captivat a persones com el Bisbe Pere Casaldàliga o en
Vicente Ferrer, ambdós, dedicats a donar suport als mes desvalguts, en indrets
ben diferents.
No voldria obviar
la paradoxa de que la Fundació Vicente Ferrer, ha tingut a Catalunya un lloc de
sensibilitat i d’aportació de recursos envers la tasca que feia, i la de la
seva Fundació, amb imatges impactants que ens neguitegen, en comparació amb els
recursos que s’han utilitzat en aquest esdeveniment que comentàvem.
Malgrat tot en
Vicente Ferrer, si estigues viu, continuaria estant al lloc on estava, amb un missatge
mol clar, i amb la gent que ho necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada