El comerç vocacional, o una sortida a la crisi ? (V)

Ja un nou comerç que moltes vegades hem recorda al de quan era petit : els “colmados”, “tendes de queviures”, o “d’ultramarins”, encara que l’únic que si assembla es el seu caire atapeït de productes, amb estants que arribaven fins el sostre.

D’altres establiments venien a pes (a granel), segons el volum que volies; de vegades a perfumeries i ferreteries i a altres tipus d’establiment també ho feien. També amb les peces de roba es podia comprar els metres que volies, i un sastre o modista et feia la peça  a mida.

Aquest tipus de comerç es basava molt en l’experiència del propi botiguer, i també dels seus empleats, que coneixien el producte, el moment òptim de maduració, el proveïdor que els subministrava, i que es transmetia a través del propi establiment.

Avui en dia tot be envasat, i el que es fresc no sen sap l’origen : pots trobar fruita fresca de temporada a qualsevol moment de l’any, sense que moltes vegades puguem conèixer amb seguretat l’origen i varietat exacta de la mateixa; a les botigues de roba no hi trobes una persona que t’orienti, de si una peça de roba et queda bé, o els colors estan conjuntats, per estar mes elegant. Els productes envasats han permès homogeneïtzar una oferta d’alimentació que la trobem als estants del súper, en mides, marques i formats que en poc ens ajuden a esbrinar la seva qualitat real.

El botiguer tradicional neix –neixia- al comerç, de petit absorbia tots dels secrets del producte, de conèixer l’origen, el tacte, el moment oportú, o el que li va be : es un comerç familiar, que viu per a una activitat econòmica que a la vegada genera una interrelació amb la clientela, un espai de coneixement i assessorament, un element cultural i cohesionador del indret on neix.

Aquest indret, barri o poble necessita del comerç com a element per a la seva subsistència : d’una part com a proveïdora de llocs de treball, d’impostos per a atendre les despeses generals del municipi i per garantir el manteniment d’una població estable, que podrà satisfer les seves necessitats de compra, i subsistència, en el mateix entorn que li es propi.

Però aquest botiguer tenia l’encert d’adquirir els productes que coneixent la seva clientela podia vendre, ja que no es podia permetre que li quedessin productes estocats o que poguessin passar el període d’adquisició adient.

Aquest comerç l’hem deixat perdre, enlluernats amb franquícies i grans superfícies, i el propietari s’ha vist desbordat per una clientela que no es deixa fidelitzar, amb uns centres comercials, un potencial publicitari promocional difícil de fer-hi front i on sota un mateix edifici s’hi conjuguen totes les necessitats d’oci (cinemes), gastronòmica (restaurants), de magatzems amplis (Carrefour, Alcampo ...), de comerç variat i de diferents segments i/o marques (franquícies, gamma alta ...), d’estacionament de vehicles garantit ...

En continuarem parlant ...