dilluns, 23 de desembre del 2013

Quan anem tots a una ... 60è aniversari del Centre Parroquial de Santa Perpètua

Aquest dissabte 21,  hem estat al Centre Parroquial per compartir, amb molts veïns, aquest aniversari, que ha inclòs els parlaments protocol·laris, la presentació d’un enregistrament que recull, amb imatges, diferents etapes i entitats vinculades i, com a actes d’aniversari, s’han realitzat dues actuacions musicals : la de la Coral Renaixença, conjuntament amb la de Montornès, i la de la Jove Orquestra local (JoSPM)
No voldria tancar, aquest primer paràgraf, sense fer esment de Mossèn Josep Serra i Colomer i, d’altres capellans, que han estat al front del Centre (sempre vinculat a l’església) donant continuïtat a la tasca de persones i d’entitats que han fet, de l’edifici, lloc d’estada. Tampoc voldria deixar sense comentar el fet de que, el local, també ha viscut molts altres esdeveniments ciutadans, com “l’homenatge a la gent gran” que congregaven a la majoria d ‘avis del poble festa esperada tant per els joves acompanyats com per els propis avis fets que, segurament, estan en la memòria de molts de nosaltres, que estem sobre la seixantena.
Fa anys vaig pertànyer a una coral amateur i, per tant, conec l’esforç que representa agrupar diferents tipus de veus per obtenir una harmonia agradable per ésser escoltada i que, s’aconsegueix amb molt treball i hores d’assaig.
 Si això hi afegim un repertori de nadales conegudes, ens porta a reviure moments viscuts de més joves, del caràcter dolç i sensible de la seva tonada, i de les lletres que ens parlen del fet principal del Nadal, i fa que el moment sigui per viure’l amb intensitat interior.
A Catalunya hi sovintegen les corals, orfeons, cors d’en Clavé ... com a elements culturals, de cohesió, i de convivència que formen part important del teixit associatiu dels diferents indrets.
Un punt, i apart, va ésser la segona actuació, la de la Orquestra, composada majoritàriament per joves, nois i noies, amb un notable domini musical. Un repertori, fora dels clàssics, va permetre que l’orquestra ens oferís moments de gran bellesa acústica, tot forçant el potencial dels instruments i la seva vitalitat. Tres d’aquestes peces van estar acompanyades per dues cantants, d’un nivell, i conjunció amb l’orquestra, que van merèixer el reconeixement del públic assistent.
He de reconèixer que aquest grau d’encert, no s’assumeix sense moltes hores d’esforç, dedicació i amor per la música. En els assajos es poden afinar, rectificar, graduar el ritme ... però en el moment de l’actuació en  directe, l’orquestra ha de treballar amb un grau de compenetració, amb un so coordinat, talment com crec que l’hauria  somiat el seu autor : aquests moments són d’aquelles sensacions que fan vibrar.
Moltes vegades caiem en la temptació d’equiparar al jovent amb moltes accions de les que, malauradament, han de sortir a la premsa perquè hem prenguem consciència en negatiu; caldria veure més sovint grups de joves compromesos com aquests, amb l’esforç, els assajos i, moltes vegades, amb la poca comprensió de companys que no pertanyen a aquest món : es tot un estímul i un exemple extrapolable a molts altres camps.
En aquest moment de la segona desena del segle XXI, continuem necessitant joves i persones sensibles, amb capacitat de fer vibrar a partir d’experiències culturals, musicals, acadèmiques, laborals ...
Encoratgem a tots els joves a participar dels valors del treball i l’esforç, en el dia a dia, perquè els que ja estem a la seixantena, podem veure, amb ells, també el fruit del nostre propi esforç

Bon Nadal a tots